La New Art Foundation i la Fundació Épica La Fura dels Baus, en col·laboració amb HacTe, presenten dins el marc del The Gate Festival, Quantum Art and Uncertainty, una masterclass que explora les interseccions entre l’art i la ciència des de la perspectiva del Dr. Paul Thomas, un pioner en la pràctica transdisciplinària que treballa en la convergència entre la nanociència, la teoria quàntica i les belles arts.

Juntament amb aquesta activitat, el proper 15 d’octubre, de les 11h a les 13h, es durà a terme una sessió de debat i conversa a porta tancada amb Paul Thomas específicament adreçada als membres d’HacTe.

Photosynthesis at the interface of Arts, Sciences and Society explora la intersecció entre la ciència i les arts, centrant-se en la fotosíntesi per a l’impacte social. La fotosíntesi és, des de fa temps, objecte de recerca científica i d’inspiració artística. A l’àmbit científic, aquest tema desvela els processos que regeixen la transferència d’energia a nanoescala, plantejant interrogants sobre la millora de les seves funcions i els possibles avenços en agricultura sostenible, energia verda i captura de carboni. En el camp del bioart, s’inspira en les implicacions filosòfiques, socials i mediambientals de la genètica, la biologia molecular i al biotecnologia.

Reunint a investigadors i artistes, el diàleg abordarà enfocs científics i creatius per comprendre i aprofitar aquest procés biològic vital, des dels mecanismes microscòpics de la fotosíntesi fins a les aplicacions a gran escala com els sistemes regeneratius de suport vital per a missions espacials.

L’acte comptarà amb la participació de la professora Nicoletta Liguori, directora del grup de recerca Photon Harvesting in Plants and Biomolecules de l’ICFO; el col·lectiu artístic DISNOVATION.ORG; Francesc Gòdia, director del projecte Melissa Pilot Plant i professor de la UAB; Raoul Frese, físic de la Vrije Universiteit Amsterdam i director de l’Hybrid Forms Lab, i l’artista i ambientalista Paula Bruna.

L’esdeveniment està organitzat per HacTe i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), en el marc de la residència de DISNOVATION.ORG a l’ICFO durant el projecte S+T+ARTS in the City. La iniciativa està finançada per la Comissió Europea, que té com a objectiu estimular la innovació entre les arts, les ciències i les tecnologies, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología. Aquest acte compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Comitè organitzador: Prof. Dr. Nicoletta Liguori (líder de grup del grup de recerca Photon Harvesting in Plants and Biomolecules de l’ICFO), Prof. Raoul N. Frese (físic de la Vrije Universiteit Amsterdam i cap del Hybrid Forms Lab) i Tere Badia (Directora d’HacTe).

Participants

• Nicoletta Liguori, ICFO
• Raoul Frese, Vrije Universiteit Amsterdam
• Nicolas Maigret, DISNOVATION.ORG
• Paula Bruna, artista visual
• Francesc Gòdia Casablancas, UAB
• Moderadora: Irma Vilà i Òdena, UOC

Agenda

17.30 h: Benvinguda
17.40 h: “Hybrid Forms of Photosynthesis, introducció a la col·laboració entre ciència i art, amb Raoul Frese, Vrije Universiteit Amsterdam.
17.50 h: “Photosynthesis under the microscope”, amb les contribucions de Nicoletta Liguori (ICFO) i DISNOVATIO.ORG.
18.10 h: “Photosynthesis beyond the telescope”, amb les contribucions de Francesc Gòdia (UAB) and Paula Bruna.
18.40 h: Discussió oberta
19.15 h: Networking i begudes

Aquest esdeveniment està organitzat per HacTe, Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona,i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

El programa S+T+ARTS compta amb el finançament de la Comissió Europea i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología.

A mesura que les poblacions envelleixen, hi ha una necessitat urgent de repensar el futur de la vida assistida. Somoure és un projecte de recerca artística que explora els processos de producció, els impactes i les conseqüències del desenvolupament de la robòtica assistencial.

El Nyam és un braç robòtic dissenyat per l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) per alimentar aquelles persones que no poden fer-ho per elles mateixes. Durant nou mesos, la col·laboració entre l’IRI i l’artista Mónica Rikić ha permés repensar el robot des de la perspectiva de la robòtica assistencial no només com un problema tecnològic que cal resoldre, sinó com una xarxa d’interconnexions necessàries per a configurar les expectatives sobre el que comportarà el canvi demogràfic.

A través del procés de recerca conceptual, el projecte ha recollit opinions sobre la presència i l’impacte de la robòtica assistencial en el treball de cures per part d’especialistes en filosofia de la tecnologia, sociòlegs, representants de sindicats del treball domèstic i altres activistes.

En aquest diàleg sobre la robòtica assistencial, estructures de futur i les cures, participaran Júlia Borràs (IRI, CSIC-UPC), Karina Fulladosa (Sindillar), Daniel López (CareNet, UOC) i l’artista Mónica Rikić. L’objectiu és reflexionar en comú sobre com les cures i la societat han de ser examinades des d’una òptica crítica, reflexiva i interdisciplinària. Posteriorment, s’obrirà un espai informal de debat amb el públic i es farà presentació del resultat de producció artística del projecte: una rèplica DIY del Nyam creada mitjançant un procés de disseny col·laboratiu. Aquesta rèplica té com a objectiu modificar (hackejar) la seva forma, comportament i, el més important, l’arquitectura del codi per reflectir diverses preocupacions socials i altres perspectives filosòfiques crítiques sobre la robòtica i les cures.
Actualment, el projecte Somoure s’exposa al Monestir de Sant Cugat en el marc de la biennal Manifesta15 Barcelona Metropolitana.

Aquest acte està organitzat per HacTe, l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), UPC Arts i l’Ateneu Barcelonès, en el marc del projecte S+T+ARTS in the City, una iniciativa finançada per la Comissió Europea que vol estimular la innovació creuada entre les arts, les ciències i les tecnologies. Compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

PROGRAMA
18:00 – 18:05 Benvinguda
18:05 – 19:30 Diàleg: Robòtica assistencial i xarxes de cures: com imaginem el nostre futur?
19:30 – 19:50 Presentació del projecte Somoure: residència artística i plataforma robòtica Nyam
19:50 – 20:30 Aperitiu

Participants:

• Mónica Rikić. Artista electrònica. Premi Nacional de Cultura de Catalunya 2021. Desenvolupa la pràctica mitjançant el codi i l’electrònica creativa, combinant-los amb objectes no digitals per crear dispositius teatrals electrònics i instal·lacions robòtiques. El seu interès rau en l’impacte social i el pensament crític al voltant de les tecnologies alternatives través de l’open hardware.
• Júlia Borràs Investigadora del CSIC centrada en com el robots aprenen a interactuar amb l’entorn i en el disseny de mans robòtiques, amb més de 15 anys d’experiència en el camp de la recerca. Va estudiar Matemàtiques a la UPC i Informàtica a la UOC, i es va doctorar en robòtica a l’Institut de Robótica i Informàtica Industrial (UPC-CSIC) el 2011. Va estar 7 anys fent recerca als Estats Units i a Alemanya, i el 2018 va tornar a Catalunya en el marc d’un projecte europeu de manipulació robòtica de roba, va guanyar la prestigiosa beca de investigació Ramon y Cajal i el 2020 va començar com a científica titular al CSIC. Actualment fa recerca en robòtica asistencial i manipulació de roba, es editora de la revista internacional IEEE Robotics and Automation Letters i subdirectora de l’Institut de robòtica i informàtica industrial (CSIC-UPC).
• Daniel López Gómez. Professor de Psicologia Social a la Facultat de Psicologia i Educació de la UOC i co-director del grup de recerca CareNet a l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3). La seva recerca es situa a la intersecció dels Estudis de Ciència i Tecnologia (STS) i els Estudis de l’Envelliment. Estudia l’emergència de noves infraestructures de cura en un context de crisi de les cures i de canvi demogràfic, en especial: el desenvolupament i les conseqüències que estan tenint la digitalització de les cures i la construcció de nous entorns, comunitats i llars per a envellir amb cures.
• Karina Fulladosa-Leal. Investigadora social i activista de Sindillar/Sindihogar. S’ha doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en psicologia social amb la tesi: Mujeres en movimiento: ampliando los márgenes de participación social y política en la acción colectiva como trabajadoras del hogar y el cuidado (2017). La seva principal aportació ha estat el concepte de “mimopolitica” que es refereix a un conjunt de pràctiques que tenen a veure amb la política de les cures al involucrar-se afectiva i políticament en processos de transformació social i reivindicacií de condicions dignes de treball i vida. Actualment forma part de la junta del Centre de Dones Francesca Bonnemaison – La Bonne.
• Carles Sora-Domenjó. Investigador interdisciplinari de nous mitjans, dissenyador i productor de projectes digitals en l’àmbit cultural. Actualment, és director i professor del Centre de la Imatge i Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC-BarcelonaTech. Doctor en mitjans digitals per la Universitat Pompeu Fabra (2015) i investigador Fulbright postdoctoral al Massachusetts Institute of Technology (2017-2019). La seva recerca es centra en les narratives interactives i immersives i en l’art digital. Ha contribuït en diversos projectes de recerca aplicada, co-liderat un projecte S+T+ARTS i publicat diversos articles en revistes internacionals, així com un llibre sobre les temporalitats digitals (UPC Press).

Modera:

• Alejandra López Gabrielidis. Filòsofa i investigadora especialitzada en art i tecnologies digitals. La seva recerca es centra en les noves modalitats de corporalitat que sorgeixen en relació amb el fenomen de la datificació, explorant la interacció entre les dades i el cos des d’un enfoc d’agencialitat i cognició distribuïdes. Actualment treballa com a coordinadora de la Unitat de Doctorat a BAU, Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona, i com a professora d’Estètica i Teoria de les Arts als graus de Disseny i Belles Arts de la mateixa universitat. Ha treballat com a recercaire postdoctoral a la unitat de Tecnopolítica del grup CNSC (Communication Networks and Social Change) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i com a co-coordinadora del Vector de Conceptualització Sociotècnica. A banda de la seva tasca acadèmica, ha traduït obres d’autors com Franco “Bifo” Berardi i Katherine Hayles, i ha publicat nombrosos articles i assajos a diverses revistes i mitjans especialitzats.

Aquest acte està organitzat per HacTe, l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), UPC Arts i l’Ateneu Barcelonès.

El programa S+T+ARTS compta amb el finançament de la Comissió Europea i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología.

Les dues residències artístiques GRAPA de Joana Moll i Silvia Zayas arriben a la seva fi i reunim les artistes, els científics i els agents culturals que han creat i fet possible el prototip GRAPA. Un diàleg col·lectiu per valorar els aprenentatges i les metodologies artístiques ACTS (arts, ciència, tecnologia i societat), que culmina amb dues publicacions sobre el projecte.

Les artistes Joana Moll i Silvia Zayas, i el científic Claudio Barría, així com les persones que han estat articulant l’acompanyament de GRAPA, Clara Piazuelo (coordinadora GRAPA); Susana Arias (CCCB); Anna Manubens (Hangar) i Tere Badia (HacTe), dialogaran sobre les metodologies artístiques en arts, ciència, tecnologia i societat que s’han desplegat arrel del prototip GRAPA. En la conversa presentaran els dos quaderns en paper resultants del projecte i abordaran temes com el posicionament artístic, la necessitat de senyalitzar la crisi i poder-hi intervenir, la gestió de l’angoixa i els ritmes o la distribució de l’agència en els processos. També parlaran del conflicte entre l’art i la tecnologia per entendre’n els obstacles i les simetries entre ambdues disciplines.

Entre 2022 i 2023, Hangar i CCCB van llançar GRAPA, un dispositiu dissenyat per donar suport als artistes que treballen en la intersecció entre art, ciència, tecnologia i societat (ACTS), però sobretot pensat com a formació en la flexibilitat institucional per atendre la singularitat dels processos en aquesta intersecció, com també una oportunitat d’assajar processos d’aprenentatge i obertura.

GRAPA es el primer programa pilot de la Red ACTS, una iniciativa de la Fundación Daniel y Nina Carasso i el Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona (Hac Te) per articular l’ecosistema estatal d’investigació, creació i formació en la intersecció de l’art, la ciència, la tecnologia i la societat.

• Modera: Susana Arias, Anna Manubens
• Participants: Lucía Casani, Tere Badia, Silvia Zayas, Joana Moll, Claudio Barría, Clara Piazuelo

Organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya, HacTe, Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona, i la revista digital Artnodes, aquesta jornada proposa aprofundir en com des de les arts, els mèdia, l’activisme i la ciència s’aborden de forma transdisciplinària els reptes globals en què el planeta es troba immers en un període d’incertesa social, climàtica i econòmica.

La sessió posarà en diàleg a artistes, acadèmics i científics a través de, d’una banda, la presentació del número 33 de la revista Artnodes, que traça una genealogia de l’artivisme en els mitjans; de l’altra, la presentació del projecte Invisible Voice, de Mark Farid, una eina digital que permet revelar estructures de poder de corporacions i marques per tal de promoure l’acció social; per últim, una conversa oberta que convida a debatre la potència dels espais liminars entre pràctiques i narratives transdisciplinàries i l’activisme a l’hora d’encarar els reptes climàtics.

Aquesta jornada s’organitza en el marc del projecte S+T+ARTS in the City, un partenariat entre sis centres regionals S+T+ARTS arreu d’Europa del qual HacTe forma part. El programa S+T+ARTS és una iniciativa finançada per la Comissió Europea que vol estimular la innovació creuada de les arts, les ciències i les tecnologies. El projecte S+T+ARTS in the City compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

Programa

16:00 h – Benvinguda

Manel Jiménez, Vicerector de Cultura de la UOC

Pau Alsina, Artnodes 

Tere Badia, Directora HacTe 

Modera: Àlex Hinojo (Open Science UOC)

16:15 – 17:15 h – Presentació d’ARTNODES 33, revista d’Art, Ciència i Tecnologia 

Arqueologia de l’artivisme mediàtic: reptes i desafiaments de la cultura digital per al canvi social

L’aparició de l’artivisme mediàtic durant les últimes dècades constitueix un nou i rellevant camp d’estudi per als investigadors de la cultura digital i el canvi social, els historiadors de l’art digital i els arqueòlegs dels mitjans. Des de l’inici del nou mil·lenni i la difusió de la cultura electrònica, l’artivisme mediàtic s’ha convertit en un camp propi amb diverses organitzacions, artistes, comissaris i crítics dedicats a unes pràctiques compromeses, properes a l’antagonisme polític i allunyades de les preocupacions de l’elitista món de l’art. Tenint en compte l’agreujament de la crisi mediambiental i política en tot el planeta, la difusió i l’ús conscient de les noves tecnologies resulta essencial per a actualitzar el concepte d’artivisme, concebut com un tipus d’art-acció dedicat a qüestions socials.

Els editors convidats d’aquest número especial d’Artnodes són dos dels membres fundadors del Centre d’Humanitats Digitals i Públiques de Venècia (Universitat Ca’Foscari): Carolina Fernández-Castrillo (UC3M) i Diego Mantoan (Universitat de Palermo).

17:15 – 17:45 h – Presentació de projecte 

Transparència digital: Revelant les estructures de poder a través del projecte Invisible Voice, de Mark Farid

Presentació d’Invisible Voice, una plataforma digital que permet als usuaris obtenir informació de caràcter econòmic, polític, social o mediambiental sobre les pràctiques i persones que hi ha rere els llocs web de les organitzacions que es visiten. Una eina que revela les estructures de poder i que busca promoure l’acció col·lectiva per provocar un canvi social significatiu.

Un projecte de Mark Farid, artista resident a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el marc de la residència interdisciplinària impulsada per HacTe, Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona dins el projecte europeu S+T+ARTS in the City, finançat per la Comissió Europea. 

17:45 – 19:00 h – Conversa 

Agitar el coneixement, transformar la comprensió. Art, ciència, mitjans digitals i activisme per a afrontar la crisi climàtica en els entorns urbans

Els actuals reptes als quals s’enfronten les ciutats, com la globalització, el canvi demogràfic, el canvi climàtic, l’energia sostenible i competitiva o la polarització social, requereixen una perspectiva a mitjà i llarg termini per a poder aplicar solucions eficaces. 

Aquesta conversa recupera la perspectiva de l’art i l’activisme per a debatre la crisi climàtica i els seus reptes associats. Més enllà de les estratègies narratives ecologistes o enfocaments visuals superficials, els espais liminars entre l’art, la ciència, els mèdia i l’activisme climàtic es despleguen com a contextos de possibilitat perquè artistes, investigadors, institucions i activistes, amb els seus diversos coneixements i recursos, treballin junts entorn de l’objectiu comú de conscienciar i promoure l’acció davant la crisi climàtica. 

A partir d’una conversa oberta i col·lectiva, es proposa examinar la intersecció de les pràctiques i narratives de l’art digital amb la ciència i l’activisme pot contribuir a tractar els reptes que planteja la crisi climàtica, explorant els mitjans de col·laboració entre diversos organismes per a respondre-hi.

En aquest context, de quina manera contribueixen les pràctiques i narratives artístiques digitals, en el seu encreuament amb la ciència, a fer front a aquests reptes? Poden les institucions artístiques i acadèmiques ajudar les ciutats com Barcelona a plantejar canvis radicals que puguin frenar els efectes de la crisi climàtica i ser efectives en aquesta ambició? Adoptant un enfocament narratiu i desplaçant l’atenció de les dades i fets científics al compromís emocional, és possible mobilitzar a la ciutadania?

Participants: 

Carolina Fernández-Castrillo. Professora titular de Cibercultura i Transmedialitat al Departament de Comunicació de la Universitat Carlos III de Madrid i investigadora associada al Venice Centre for Digital and Public Humanities (VeDPH), Universitat Ca’ Foscari de Venècia.

Diego Mantoan. Historiador de l’art digital, públic i contemporani a la Universitat de Palermo. Membre fundador de la Venice Centre for Digital and Public Humanities i membre de The Ecological Imperative a la Universitat Bern. Actualment és IP d’un projecte finançat per la UE sobre artivisme al Mediterrani.

Mark Farid. Artista, investigador i professor a la universitat Central Saint Martin’s de Londres. Especialitzat en la intersecció entre el món virtual i el físic i l’efecte que les tecnologies tenen sobre les persones. La seva obra parteix de l’ètica hacker per abordar qüestions lligades a les polítiques de privacitat i les tecnologies de vigilància, convertint-se en una crítica social, legal i política.

Neus Crous. Professora i recercaire doctoral a la Universitat de Girona, forma part del Laboratori Multidisciplinar de Recerca en Turisme. La seva recerca actual es centra en el rol dels viatges i el turisme com a part del procçes de desenvolupament humà. És membre actiu d’Extinction Rebellion, Scientist Rebellion, Culture Declares Emergency i StayGrounded.

Conversa oberta a totes les persones assistents amb una fila zero conformada per agents del món de l’art contemporani, l’activisme climàtic, les institucions públiques, la recerca i l’acadèmia. 

19:00-20:00 h – Networking & aperitiu

Aquest esdeveniment està organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya, HacTe, Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona, i la revista digital Artnodes,

El programa S+T+ARTS compta amb el finançament de la Comissió Europea i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología.

Mark Farid, artista en residència a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el marc del programa S+T+ARTS in the City, participarà com a ponent al Sobtec, VI Congrés de Sobirania Tecnològica. Durant la cita, que tindrà lloc a Hangar el pròxim 2 de març, Farid presentarà el seu projecte ‘Invisible Voice‘ (IV), una plataforma que revela les estructures de poder i les pràctiques empresarials darrere dels llocs web amb els que interaccionem. El projecte busca aprofitar la nostra acció col·lectiva per provocar un canvi significatiu a través de l’empoderament de les dades.

Invisible Voice (IV) és una plataforma que revela les estructures de poder i les pràctiques empresarials que hi ha rere els llocs web amb els que els usuaris interactuen a Internet. Extreient dades de més de 36 bases de dades obertes i fiables, proporciona a les persones usuàries un tauler de puntuacions al voltant del biaix polític, grups de pressió, la sostenibilitat ambiental, la responsabilitat corporativa, qüestions de drets humans, estructures de propietat o interessos d’inversió, entre d’altres. IV s’integra en els hàbits de navegació de l’usuari, oferint una comprensió dels llocs web que visita i permet a les usuàries alinear les seves activitats en línia amb els seus valors ètics, triant boicotejar o recolzar llocs web segons la seva ideologia. IV té com a objectiu reutilitzar les metodologies de publicitat en línia per a un impacte social significatiu en lloc del prioritzar el benefici econòmic, identificant comunitats localitzades al voltant de causes específiques i facilitant la participació, convertint les dades en acció.

La xerrada serà en anglès, però comptarà amb subtítols en català, gràcies al suport del projecte AINA.

Consulteu el programa complet del congrés aquí.

El programa S+T+ARTS compta amb el finançament de la Comissió Europea i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología.

En les darreres dècades, lxs artistes han treballat cada cop més sobre els problemes i les maneres d’investigació d’altres disciplines i camps. Les troballes, els estils de pensament i els hàbits de funcionament i conducta de les ciències, la sociologia, les matemàtiques, la literatura, la governança i l’educació, entre d’altres, s’han convertit en recursos per reelaborar i ampliar. Es fan servir per sondejar qüestions de poder, imaginació i invenció. Aquesta condició té múltiples causes. Algunes són quantitatives, degudes a l’expansió de les escoles d’art i a l’enorme volum de persones formades i incitades a reelaborar idees de manera reflexiva característica de l’art contemporani. Altres tenen a veure amb el terreny canviant de l’art postconceptual i les seves múltiples tendències, incloent-hi allò que es discuteix com a investigació. Algunes inclouen un compromís amb les ciències i l’adopció i l’alteració dels seus mètodes de treball. Aquests treballs abasten plantejaments que van des del tractament de les disciplines i els seus objectes com a “objectes trobats” o de l’elaboració de tècniques d’interès mutu. Altres reformulen la idea de l’art per convertir-la en un procés d’aprenentatge i esdevenir en l’educació o en formes d’acció directa o especulació política i ecològica i també, exclusivament per a l’art, en una mobilització d’allò que és rebutjat o expulsat per les disciplines.

Aquestes tendències suggereixen que l’art està emergint fragmentàriament com una cosa que podria anomenar-se una metadisciplina: un mode de treball el funcionament del qual inclou tant treballar en altres disciplines com actuar-hi. Les matemàtiques i la filosofia han estat metadisciplines clau durant molt de temps. Treballen a i sobre les condicions de possibilitat i les matèries de treball d’altres camps.

A l’art se li ha assignat històricament el paper de treballar sobre la sensació i el sentiment a través de la representació. Actualment, l’art també treballa sobre conceptes, institucions, tècniques i informació, inclòs el funcionament d’aquestes anteriors metadisciplines. Aquest taller examinarà aspectes de la genealogia i el potencial aquesta tendència. El taller consistirà en una xerrada introductòria i, tot seguit, un exercici de cartografia; totxs lxs artistes, comissarixs, organitzadorxs i qualsevol persona interessada seran benvingutxs.

Matthew Fuller treballa al voltant de l’art, la ciència, la política i l’estètica. Entre els seus llibres destaquen ‘How to Sleep: The Art, Biology and Culture of Unconsciousness‘ (Bloomsbury 2018); Aesthetics of Ecology and Impossibility‘ (Minnesota 2019) i amb Eyal Weizman, ‘Investigative Aesthetics: Conflicts and Commons in the Politics of Truth‘ (Vers 2021). Amb Shu Lea Cheang, ha desenvolupat una sèrie d’esdeveniments a curt i llarg termini d’ ‘art by sleepers, art for sleepers and art as sleep’. És catedràtic d’Estudis Culturals a Goldsmiths, Universitat de Londres, i forma part del col·lectiu editorial de ‘Computational Culture, a journal of software studies’.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Oscil·lant entre la dimensió física i la virtual, The Smallest of Worlds (2021) i #See You at Home (2022) exploren el significat de l’espai privat i íntim en aquesta època de connectivitat ubiqua, mitjançant l’anàlisi de la llar i la seva doble condició de refugi segur i plataforma d’exhibició pública.

Aquesta xerrada performativa indagarà a l’arxiu d’aquestes dues obres, que està format per una gran multitud d’espais privats digitalitzats, cadascun amb la seva narrativa, rutines íntimes i records personals; fragments que es van recollir en més de 40 països durant els períodes més intensos d’aïllament pandèmic.

Mostrant l’arxiu des d’una nova perspectiva, adaptat a l’espai immersiu de Digital Impact, els artistes conversaran sobre les implicacions de com la nostra percepció d’aquests espais privats i íntims van canviar de forma radical durant aquest intens període, i sobre com s’estan reconfigurant ara per assolir nous significats en un context híbrid en el qual la nostra presència online i offline cada cop tenen uns límits més difusos.

Uwe Brunner, Bettina Katja Lange i Joan Soler-Adillon treballen junts des del 2020 per explorar com l’experiència immersiva pot oferir narratives úniques i noves. La seva obra s’ha exhibit als principals festivals de documentals i de XR d’Europa i de tot el món. Ara, per primer cop, l’experiència immersiva surt del dispositiu individual i de la pantalla normal perquè es pugui experimentar col·lectivament en un espai de projecció de grans dimensions.

Idiomes: Català i anglès.

Foto: AWWZ b2b AI / Klamer Hernandez

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

La intel·ligència artificial s’està convertint ràpidament en la medul·la digital de les nostres vides, amb un impacte en totes les facetes de l’entreteniment, la cultura i la comunicació. Impulsat al 2021 per Sónar, la UPC i betevé, l’AI and Music S+T+ARTS Festival va explorar el rol d’aquestes noves tecnologies en les nostres vides prenent la música com un exemple. 

Una de les tres cocreacions d’artistes i enginyers especialment creades pel Festival va estar AWWZ b2b AI Dj, fruit de la col·laboració entre la productora i dj AWWZ, i un equip d’investigadors de la UPC: Mireia de Gràcia, Casimiro Pio i Dimas Ávila.

En el marc de Digital Impact, aquest equip transdisciplinar ens explicarà com va estar aquest procés de cocreació on s’entrecreuen la classificació de gèneres amb intel·ligència artificial i la performance. Durant la xerrada es presentarà aquesta IA especialment entrenada que tradueix els comentaris de Youtube en suggeriments de cançons i AWWZ ens en farà una petita demo del seu funcionament.

Participa: 

• AWWZ (Gemma), dj i productora  
• Mireia de Gràcia, enginyera de telecomunicacions especialista en so i computació musical i dj
• Antònia Folguera, comissària de Sónar+D

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Barcelona i, per extensió, Catalunya, té un ecosistema fèrtil, variat i ric d’agents que treballen en el camp de la cultura digital. Esdeveniments com l’exposició Digital Impact o els 30 anys del Sónar fan palès del moment de rellevància i maduresa del sector de les arts i cultura digital alhora que plantegen un repte a la ciutat i al país: som capços d’assolir un lideratge internacional en aquest àmbit?, quines mancances o dificultats afronta aquest ecosistema i com podem revertir-les per capitalitzar aquest potencial?

Ponents: 

• Marisol López, Directora General d’Innovació i Cultura Digital (Departament de Cultura)
• Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona
•  Jordi Sellas, Director de l’IDEAL

Modera: Laura Serra, periodista de l’ARA

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Sons en Causa és un projecte basat en un arxiu sobre el qual l’Orquestra del Caos treballa des del 2009. En creixement constant, l’arxiu de Sons a Causa conté preses d’alta qualitat de paisatge sonors realitzades per Carlos Gómez i Josep Manuel Berenguer al capdavant de diferents equips a la proximitat de llocs de Llatinoamèrica on les activitats humanes han experimentat un increment notable en èpoques recents. El mostreig acústic al llarg de trajectes entre les zones més afectades pel bullici humà i les més allunyades podria arribar a donar idea de com va ser el paisatge sonor en aquests contextos abans que la influència humana el transformés a mesura que les societats es feien cada cop més complexes. 

Actualment recull 1700 preses d’àudio binaurals realitzades a Amèrica Llatina, a 24 bits de resolució, 48kHz de freqüència de mostreig i de 20 minuts de durada. La raó d’una tan llarga durada és el desenvolupament lent de l’evolució temporal del comportament de les fonts sonores al paisatge. No ens interessen els sons aïllats, sinó llurs relacions; llurs conflictes i llurs resolucions, que s’aprecien de manera gradual o sobtada i en relació amb els equilibris immediatament precedents. L’escolta atenta i profunda del batec del món és molt gratificant. Proporciona un gaudi estètic considerable d’evident interès per a nosaltres, artistes i músics; però el registre sonor no és únicament una qüestió d’abast estètic, així que, malgrat la nostra tendència a valorar els aspectes formals, els que més directament orienten les nostres accions i projectes, ens sentim profundament responsables de les seves implicacions més enllà del que és purament artístic. Estem convençuts que l ́escolta atenta del paisatge sonor és un element distingit de conscienciació sobre les necessitats socials d’un so saludable. D’aquesta manera neix la nostra orientació cap a la presa de so en contextos d’especial interès humà i social. Amb el temps, s’ha convertit en un esperó de primera magnitud. Ens orienta a la reflexió sobre els dominis de l’art i de la seva funció, sempre en redefinició. 

Amb la participació de:

• Lina Bautista
• Josep Manuel Berenguer
• Matias Klenner
• Anna Gatz
• Ginebra Raventós de Volart

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Projecció comentada del vídeo Temporal Transfer Orbit de l’artista, escriptora i xenòloga Adriana Knouf, seguida d’una conversa entre ella i Manuel Cirauqui, director d’eina idea. La pràctica d’Adriana Knouf es centra en temes com els wet media, l’art espacial i les futuritats trans i queer.

És fundadora de tranxxenolab, un laboratori nòmada d’investigació artística que promou les interrelacions entre entitats trans i xeno. La seva pel·lícula, Temporal Transfer Orbit, ens situa en un vector que s’allibera de les repeticions de si mateix, i ens fa navegar cap a un altre espai-temps. Aquesta Òrbita de Transferència Temporal requereix l’aportació d’energia –d’investigació, pràctica i vida– i està estretament connectada amb les exploracions trans i queer de Knouf sobre la vida a l’espai exterior.

IMPORTANT: Aquesta activitat serà en anglès.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

L’espai-temps té les propietats d’un material. Es deforma i vibra com els materials que coneixem, però no n’hi ha cap de més rígid. 

La teoria de la gravetat ens explica com la massa deforma l’espai temps i com es poden produir vibracions de l’espai-temps que viatgen pel cosmos. D’aquí surten els forats negres i les ones gravitacionals, fenòmens còsmics que ens permeten entendre el passat de l’Univers. 

I si l’espai-temps no fos continu sino digital?. És una proposta que ens ajudaria a entre el més petit i el més gran en una sola teoria. Seguim investigant l’univers amb instruments cada cop més precisos per tal de descobrir si és així o no.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Impulsada per Hac Te, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Fundación Daniel y Nina Carasso, la Red ACTS engega programes pilot per a la construcció d’aquesta xarxa estatal d’agents que treballen en la intersecció entre art, ciència, tecnologia i societat (ACTS). El primer d’aquests programes és GRAPA, una proposta conceptualitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i Hangar, Centre de Producció i Recerca Artística, en col·laboració amb la UOC.

El programa pretén acompanyar i relatar processos de creació artística que se situen en la intersecció de l’art, la ciència, la tecnologia i la societat. Proposa als artistes que s’obrin a un acompanyament compartit entre institucions complementàries que faciliti la recerca, la producció i la mediació durant alguna fase de desenvolupament del seu projecte.

El 2023, GRAPA acompanyarà els projectes Ad Tech Constellations de Joana Moll i ruido ê de Sílvia Zayas.

En aquesta xerrada en el marc de Digital Impact hi participaran:

• Clara Piazuelo – Coordinadora del programa GRAPA
• Joana Moll – Artista i investigadora del programa GRAPA
• Anna Manubens – Directora d’Hangar, centre de producció i investigación artística
• Susana Arias – Responsable del Departament de Mediació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
• Pau Alsina – Professor de la Universitat Oberta de Catalunya i co-director d’Hac Te

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

En aquesta xerrada s’explicarà el procés de creació d’escultures digitals amb l’eina Tilt Brush, un pinzell virtual que permet pintar en un espai 3D en realitat virtual. La seva paleta pot incloure textures tan variades com ara tinta o fum, neu o foc, explorant totes les possibilitats d’aquesta eina virtual de pintura en l’espai. 

Aquest recull de peces que es presentaran ha estat confeccionat per l’alumnat de l’assignatura de realitat virtual del Grau d’animació i art digital del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Crèdits dels projectes seleccionats:

City of Tears

• Daniel Anter Tolansk de Melo
• Judith Berenguer Guinovart
• Jazmin Catrea
• Oscar Cerezo Garcia
• Edurne Espes Rodriguez

Fantasy Scenario

• Nuria Roca
• Michela Vistarini
• Marçal Rossell
• Jana Moyes
• Judıth Estrada

A look in the Deep

• Leyre-Ying Paredes
• Cristina Gutierrez
• Victoria Castro
• Carla Asensio
• Claudia Dai

Anatomy Park

• Lois Navarro
• Sara Roig
• Blanca Perez
• Eric Olmo

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Albert.DATA, la nova identitat artística d’Albert Barqué-Duran –artista i investigador en tecnologies creatives i art digital–, presenta per primer cop ‘Slowly Fading into Data – Film Performance’, una peça cinematogràfica experimental que proposa un viatge transformador sobre el significat de l’ésser humà, els límits de l’experiència, l’existència i la identitat.

Aquesta première forma part d’un projecte audiovisual de múltiples formats artístics (retro-game, música àlbum, Live A/V performance i arcade installation) que Albert.DATA està treballant en la seva estada com a investigador resident a l’Àrea Tallers de la Universitat Pompeu Fabra. 

‘Slowly Fading into Data’ va ser dissenyat per desafiar els mètodes estàndard de producció audiovisual combinant la “baixa tecnologia” (consola retro de 8 bits) amb l’alta tecnologia (intel·ligència artificial i disseny de so procedimental) en les indústries del videojoc.

La première que es podrà veure el pròxim 25 de maig a l’espai Oasi és una experiència holística que indaga en la pèrdua de corporeitat, la cognició estesa, éssers híbrids i identitats sintètiques. L’artista i investigador presenta la història d’avantguarda, ambient i contemplativa d’un humà, que va mutant lentament en dades: un viatge sobre les formes no humanes i la creació de nous instruments audiovisuals per interpretar les darreres reverberacions humanes. Un pas endavant per a la desintegració del jo.

Slowly fading into data / Albert Barqué-Duran

Crèdits del projecte

• Directed & Produced by: 
  Albert.DATA / Albert Barque-Duran
• Co-Produced by: 
  New Art Foundation
• Light Technology Partner & Film Co-Producer: 
  Protopixel
• Film Art Direction Manager: 
  Sandra Camacho
• Film Technical Manager: 
  Ricard Martinez
• Film Camera Operator: 
  Santi Martinez
• Film & Performance Costume Design: 
  Denise Graus
• Film & Performance Faceware Design: 
  Ewa Nowak
• Production Assistant: 
  Mayeli Varela
• Lighting Manager: 
  Kiks Canto
• Academic Partners: 
  Universitat Pompeu Fabra (UPF) – En Residència Àrea Tallers
  La Salle Campus Barcelona – Universitat Ramon Llull (Master in Digital Arts & Creative Technologies)
• Collaborators: 
  La Casa de la Luz (Simon)
  Estudi Arola
  Qosmo
• Acknowledgments: 
  GBStudio 

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Tot impacte en l’ordre de la vida genera un residu després de la col·lisió. Tot i així, quan parlem de tecnologia digital, l’esclat tendeix a manifestar-se de formes difícilment tangibles, en silenci radical. De fet, el seu impacte no és immediat sinó prolongat i les restes massa diminutes per a emprendre la seva cerca. D’altra banda, obnubila, i només amb el temps, la catàstrofe comença a fer-se translúcida a través dels danys generats en cossos, territoris, ecosistemes…, no importa l’escala en la qual es manifesti. Passat el temps, llavors: és possible determinar la magnitud del mal derivat d’aquesta digitalització? És possible recuperar els residus i tornar a recompondre, d’alguna manera, la vida fragmentada i danyada?

Per abordar aquestes qüestions, Brígida Maestres, Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació Investigadora del grup CareNet (UOC) i Ángela Bonadies, artista visual i interdisciplinària, proposen una xerrada immersiva acompanyada de projeccions el pròxim 25 de maig en el marc de Digital Impact. La conferència s’articula a través de tres episodis d’impacte silenciós de la tecnologia digital: en l’experiència dels sentits, en l’art de la fotografia i en el propi artefacte digital, una vegada ja va col·lidir.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Les eines d’intel·ligència artificial aplicades a la imatge han evolucionat molt durant els últims deu anys. Avui, són un mitjà capaç tant de canviar-te l’aspecte de la cara a les xarxes socials, com de fer-te dir coses que no recordes haver dit mai. Si entenem com funcionen aquestes eines, aprenem a entrenar-nos en la sana habilitat de sospitar de les imatges,  però, i si ens ho mirem per la banda creativa? En quines situacions ens agradaria veure el nostre doble digital? Quines possibilitats tenim a l’hora d’imaginar doblatges impossibles? Quins dibuixos ens agradaria que parlessin dels nostres problemes? Podem intervenir en les obres d’art més icòniques? 

El pròxim 7 de juny, el col·lectiu Estampa oferirà una xerrada participativa on reflexionarà i posarà en pràctica les possibilitats creatives i les implicacions dels deepfakes, una tècnica d’intel·ligència artificial que permet produir vídeos de persones –anònimes o conegudes– parlant o duent a terme accions que no han passat mai.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Òrbita #4 és una performance col·lectiva on, a través d’instruccions bàsiques, es programa el llenguatge d’un bot. Mitjançant una posada en escena que hibrida la performance i el taller participatiu s’exploren les possibilitats temàtiques i textuals d’una nova personalitat digital. L’experiment de crear una narrativa digital col·laborativa entre les persones assistents a Òrbita #4, propicia la revelació dels codis i els entramats que conformen aquestes personalitats digitals capaces de formar discursos més o menys lògics sense perdre el rastre de la mà humana que l’ha entrenat per a la missió. 

ÒRBITA #4 és la 5a de les ÒRBITES que Citlali Hernández i Núria Nia activen performativament centrant-se en els conceptes dels cossos digitals, la telepresència, la comunicació per satèl·lit i la representació del cos en 3D. Aquestes ÒRBITES neixen amb el projecte Cos Satel·lital que les artistes van desenvolupar el 2021 en el marc de la IV Beca Hangar-FBSabadell, i han estat presentades al Festival Loop, a Fabra i Coats al Festival ECOSS, a Lo Pati d’Amposta amb ISEA2022, a Hangar i a les Jornades Wikifem del Konvent. Òrbita #4 és de nova creació i serà vista per primera vegada en el marc de Digital Impact.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Has sentit a parlar de metamaterials, hiperrealitat o tecnohumanisme? Jorge Carrión ha estat el primer escriptor en residència a la Universitat Politècnica de Catalunya, dins del programa UPCArts. A través d’aquesta estada, Carrión va establir contacte amb recercaires i acadèmics de la universitat per tal d’elabarorar un vocabulari de termes que explicaran les nostres vides durant el segle XXI. Una constel·lació de conceptes científics i tecnològics, en diàleg amb l’ètica i la societat, que marquen l’agenda d’un futur que ja és present. El fruit final d’aquesta recopilació de termes tindrà format llibre dins la col·lecció Diàlegs UPCArts.

Aquesta activitat, que donarà el tret de sortida a la programació de l’espai Oasi, tindrà forma de conversa entre en Jorge Carrión i Carme Fenoll, directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la UPC.  

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

L’artista australià Stelarc indaga sobre el significat de la presència i l’absència en el món digital en la seva pròxima visita a Barcelona el pròxim 7 de juny. El creador, pioner en l’ús de noves tecnolgies, s’interroga sobre com les persones llisquem continuament entre els móns fora de línia i en línia i com les noves tecnologies canvien les nostres nocions de corporalitat.

Els projectes de Stelarc exploren arquitectures anatòmiques alternatives. Entre les seves performances, l’artista ha actuat amb una tercera mà, una escultura d’estómac o un robot que camina de sis potes. A Fractal Flesh el seu cos va ser coreografiat de manera remota mitjançant l’estimulació muscular. L’any 2006 es va construir una orella al braç. A Re-Wired / Re-Mixed (2016), al llarg de cinc dies i durant sis hores diàries, només podia veure amb els ulls d’algú a Londres i escoltar amb les orelles d’algú a Nova York, però qualsevol, a qualsevol lloc del món, podia accedir al seu braç dret i accionar-lo a distància.

En el marc del programa Oasi de Digital Impact, Stelarc ofereix una xerrada on parteix de la nova concepció de corporeitat que ens planteja el món digital. En paraules de l’artista: “En els espais liminals de la proliferació de la Vida Parcial, la Vida Sintètica i la Vida Màquina, el cos s’ha convertit en un significant flotant. Un significant buit. El cos ara no és cap cos. Actuant cada cop més a distància, en línia, la presència es torna problemàtica. La presència està marcada per una doble absència. O potser l’absència està marcada per una doble presència. No som ni tots “aquí i ara”, ni allà tot el temps, sinó en part aquí de vegades i en part en un altre lloc, d’altres vegades. Llisquem contínuament entre els mons fora de línia i en línia, navegant des de nanoescales físiques fins a llocs no virtuals. El cos habita cada cop més en àmbits abstractes de l’altament hipotètic i de la subjectivitat en streaming. El digital no és només l’àmbit del digital. Els morts, els morts cerebrals, els parcialment vius, els encara per néixer, els conservats criogènicament, la vida sintètica i la vida artificial, tots comparteixen ara una existència material i proximal. En un moment en què el cos està amenaçat existencialment per ser infectat per virus biològics, el que es fa evident és que l’espècie humana s’enfronta al risc ontològic més generalitzat de ser envaïda per les seves entitats digitals i algorismes virals. El cos individual aconsegueix una velocitat d’escapada planetària, però l’ésser humà ja no pot assolir aquesta mateixa velocitat des de l’àmbit mecànic i digital”.

Projecte en col·laboració amb NewArtFoundation i V2_ Lab for the Unstable Media

El 29 de març, a partir de les 18 h tindrà lloc a la Sala Ricson d’Hangar la presentació pública de .able, una revista visual, multimèdia i gratuïta que publica investigacions a través d’imatges a la intersecció de les arts, el disseny i la ciència. Un objecte original i híbrid que uneix excel·lència acadèmica, rigor artístic i obertura al públic general.

La sessió començarà amb la una intervenció de Samuel Bianchini, fundador i editor de .able (École des Arts Décoratif – PSL, París), qui parlarà sobre el projecte i els seus desafiaments. Seguidament, els artistes Francesca Cozolino (École des Arts Décoratif – PSL, París), Andrés Burbano (Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona), Pierre Puentes (dissenyador independent), Guillem Serrahima Solà (Université Paris 8, París) i Mafe Moscoso (BAU , Hangar, Barcelona) comentaran els seus articles i investigacions artístiques com a part de la dinàmica .able.

La jornada continuarà amb el diàleg en una una taula rodona amb, Manuel Cirauqui (Eina Idea), Samuel Bianchini, Ricardo Devesa (redactor en cap d’Actar Publishers i urban.next) i Anna Manubens (Hangar).

Tot seguit, s’oferirà un petit còctel, i es podran consultar algunes versions impreses de la revista .able exposades per a l’ocasió.

Què és .able?

Concebuda per iniciativa de la Càtedra Arts & Sciences de l’École Polytechnique, l’École des Arts Décoratifs – PSL, i la Fundació Daniel i Nina Carasso, aquesta revista editada per Actar Publishers amb el suport de més de trenta socis internacionals es propini reinventar com es difonen els resultats i els processos de recerca interdisciplinaris. Com donar compte de la investigació a través de la pràctica a les interseccions de l’art, el disseny i la ciència d’una altra manera que no sigui a través del text? Per a la investigació que explora formes sensibles i singulars, les metodologies i les formes tradicionals no sempre són les més apropiades. Aquesta observació va motivar la creació d’una revista capaç de possibilitar la promoció de produccions interdisciplinàries a través de formats basats en imatges.

Aquesta activitat forma part de la conversa sostinguda que Hangar manté dins del Campus de les Arts, impulsat per la Universitat de Barcelona. Hangar no és un centre de formació acadèmica, però participa en el desenvolupament del Campus en general, i activament a la Comissió de recerca, en particular, per la seva trajectòria de suport i reflexió al voltant de la investigació artística.

El paraigua conceptual i pràctic de la creativitat requereix una interrogació crítica per tal de poder construir un posicionament articulat. Per això, el dimecres 29 de març, Crea el nou grup de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) celebrarà la seva primera jornada, sobre educació i creativitat. L’acte constarà d’una taula rodona oberta al públic a la tarda, on hi participaran ponents de tres centres educatius d’arts i disseny: EINA, BAU i l’Escola Massana.

En aquesta taula rodona sobre “Processos creatius en l’ensenyament superior” es dialogarà sobre tres eixos principals: la materialitat i traducció medial en línia; la documentació del procés de treball i aprenentatge, i l’avaluació qualitativa i el feedback. Seguidament, hi haurà un petit debat per tal d’explorar quines pràctiques pedagògiques significatives i crítiques es poden desenvolupar en aquest context. L’objectiu d’aquesta activitat és reflexionar sobre els desafiaments i les possibilitats de l’ensenyament superior en els àmbits relacionats amb la creativitat en un context de digitalització dels llenguatges i dels espais d’aprenentatge.

Ponents:

• Susanna Tesconi, professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.
• Montserrat Alsina, directora del curs d’especialització en Eines tecnològiques de gestió documental i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.
• Laura Porta, directora del Grau de Tècniques d’interacció digital i multimèdia i professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.
• Lúa Coderch, cap d’estudis del Grau en Belles Arts de BAU.
• Jo Milne, professora del Grau de disseny a EINA, i professora associada a la Facultat de Belles Arts de la UB.
• Montse Romaní, professora del Grau universitari d’arts i disseny a l’Escola Massana.

Moderadora: Laia Blasco, directora del Grau d’arts i professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la de la UOC.

Pots consultar el programa complet de la jornada aquí i inscriure-t’hi mitjançant aquest enllaç.

L’art i la recerca científica tenen diversos punts de connexió. Artistes i científics investiguen la naturalesa de l’ésser humà i el seu entorn, expandint els límits del coneixement i la tecnologia, i s’aventuren en allò desconegut. Les preguntes que els investigadors es fan de forma natural proporcionen inspiració per a la indagació artística que, al mateix temps, pot oferir una nova perspectiva sobre la tasca científica. Ambdues disciplines requereixen creativitat, curiositat i imaginació, combinades amb control, tècnica i rigor.

El Programa de Residència Artística de l’IRB Barcelona té com a objectiu connectar els artistes interessats en la ciència interdisciplinària amb l’àmplia gamma d’investigacions, científics, dades i infraestructures disponibles a l’Institut. És una oportunitat única perquè els artistes s’endinsin en la comunitat de l’IRB Barcelona per al lliure intercanvi d’idees; per explorar, aprendre i establir relacions directes amb els nostres científics i públics interessats. La finalitat del programa és proporcionar el temps i l’espai per a la reflexió i la inspiració de les dues parts.

Data límit de candidatures el 31 de gener del 2023

La convocatòria per participar en el Programa d’Artista en Residència l’any 2023 està oberta. Busquem artistes professionals, amb un interès genuí en la ciència que desitgin promoure el seu art treballant al costat dels nostres científics per a obtenir informació i perspectiva sobre la recerca d’avantguarda en les ciències biomèdiques. S’accepten sol·licituds d’artistes de qualsevol disciplina.

Les propostes han de centrar-se en un tema específic que impliqui interaccions amb els nostres investigadors, qui cobreixen una àmplia gamma de disciplines dins de les ciències de la vida. Consulta aquí les Bases de la convocatòria (en anglès).

Per qualsevol consulta ens podeu contactar a art@irbbarcelona.org.

Enviï la seva sol·licitud a través del següent formulari.

Des del 21 desembre 2022 fins al 29 gener 2023 el Disseny Hub Barcelona acollirà l’exposició Imaginar els possibles on s’hi podran veure obres d’alumnes de nou centres de Barcelona, entre els quals la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i EINA, Centre Universitari d’Art i Disseny de Barcelona, ambdós socis d’Hac Te. 

Comissariada per Laura Malinverni i Cristina Valero, aquesta exposició sorgeix del desig de visibilitzar les potencialitats de l’art i del disseny com a maneres d’apropar-nos a les complexitats de nous paradigmes emergents i alterar els nostres hàbits de pensament. Aquest projecte sorgeix en el marc del programa de ciutat d’ISEA2022 Barcelona, impulsat per Hac Te, i on l’associació CosiCosa va desplegar les activitats d’àmbit educatiu.

Les obres han estat seleccionades a partir d’una convocatòria oberta i configuren un calidoscopi d’alternatives possibles per a veure, comprendre i fer en el món. 

Aquestes mirades, interrogant críticament el present, busquen obrir camins que vagin més enllà dels discursos de la catàstrofe imminent. Al mateix temps, ofereixen recursos imaginatius, capaços de forçar-nos a pensar en possibilitats que encara no estan establertes i que no encaixen en l’habitual.

L’exposició es vincula amb l’organització de les jornades “Imaginar mons possibles: Potencialitats, límits i friccions de la ficció especulativa en la recerca i l’educació” que tindran lloc el 19 i 20 gener 2023 en Disseny Hub Barcelona.