En les darreres dècades, lxs artistes han treballat cada cop més sobre els problemes i les maneres d’investigació d’altres disciplines i camps. Les troballes, els estils de pensament i els hàbits de funcionament i conducta de les ciències, la sociologia, les matemàtiques, la literatura, la governança i l’educació, entre d’altres, s’han convertit en recursos per reelaborar i ampliar. Es fan servir per sondejar qüestions de poder, imaginació i invenció. Aquesta condició té múltiples causes. Algunes són quantitatives, degudes a l’expansió de les escoles d’art i a l’enorme volum de persones formades i incitades a reelaborar idees de manera reflexiva característica de l’art contemporani. Altres tenen a veure amb el terreny canviant de l’art postconceptual i les seves múltiples tendències, incloent-hi allò que es discuteix com a investigació. Algunes inclouen un compromís amb les ciències i l’adopció i l’alteració dels seus mètodes de treball. Aquests treballs abasten plantejaments que van des del tractament de les disciplines i els seus objectes com a “objectes trobats” o de l’elaboració de tècniques d’interès mutu. Altres reformulen la idea de l’art per convertir-la en un procés d’aprenentatge i esdevenir en l’educació o en formes d’acció directa o especulació política i ecològica i també, exclusivament per a l’art, en una mobilització d’allò que és rebutjat o expulsat per les disciplines.

Aquestes tendències suggereixen que l’art està emergint fragmentàriament com una cosa que podria anomenar-se una metadisciplina: un mode de treball el funcionament del qual inclou tant treballar en altres disciplines com actuar-hi. Les matemàtiques i la filosofia han estat metadisciplines clau durant molt de temps. Treballen a i sobre les condicions de possibilitat i les matèries de treball d’altres camps.

A l’art se li ha assignat històricament el paper de treballar sobre la sensació i el sentiment a través de la representació. Actualment, l’art també treballa sobre conceptes, institucions, tècniques i informació, inclòs el funcionament d’aquestes anteriors metadisciplines. Aquest taller examinarà aspectes de la genealogia i el potencial aquesta tendència. El taller consistirà en una xerrada introductòria i, tot seguit, un exercici de cartografia; totxs lxs artistes, comissarixs, organitzadorxs i qualsevol persona interessada seran benvingutxs.

Matthew Fuller treballa al voltant de l’art, la ciència, la política i l’estètica. Entre els seus llibres destaquen ‘How to Sleep: The Art, Biology and Culture of Unconsciousness‘ (Bloomsbury 2018); Aesthetics of Ecology and Impossibility‘ (Minnesota 2019) i amb Eyal Weizman, ‘Investigative Aesthetics: Conflicts and Commons in the Politics of Truth‘ (Vers 2021). Amb Shu Lea Cheang, ha desenvolupat una sèrie d’esdeveniments a curt i llarg termini d’ ‘art by sleepers, art for sleepers and art as sleep’. És catedràtic d’Estudis Culturals a Goldsmiths, Universitat de Londres, i forma part del col·lectiu editorial de ‘Computational Culture, a journal of software studies’.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Oscil·lant entre la dimensió física i la virtual, The Smallest of Worlds (2021) i #See You at Home (2022) exploren el significat de l’espai privat i íntim en aquesta època de connectivitat ubiqua, mitjançant l’anàlisi de la llar i la seva doble condició de refugi segur i plataforma d’exhibició pública.

Aquesta xerrada performativa indagarà a l’arxiu d’aquestes dues obres, que està format per una gran multitud d’espais privats digitalitzats, cadascun amb la seva narrativa, rutines íntimes i records personals; fragments que es van recollir en més de 40 països durant els períodes més intensos d’aïllament pandèmic.

Mostrant l’arxiu des d’una nova perspectiva, adaptat a l’espai immersiu de Digital Impact, els artistes conversaran sobre les implicacions de com la nostra percepció d’aquests espais privats i íntims van canviar de forma radical durant aquest intens període, i sobre com s’estan reconfigurant ara per assolir nous significats en un context híbrid en el qual la nostra presència online i offline cada cop tenen uns límits més difusos.

Uwe Brunner, Bettina Katja Lange i Joan Soler-Adillon treballen junts des del 2020 per explorar com l’experiència immersiva pot oferir narratives úniques i noves. La seva obra s’ha exhibit als principals festivals de documentals i de XR d’Europa i de tot el món. Ara, per primer cop, l’experiència immersiva surt del dispositiu individual i de la pantalla normal perquè es pugui experimentar col·lectivament en un espai de projecció de grans dimensions.

Idiomes: Català i anglès.

Foto: AWWZ b2b AI / Klamer Hernandez

La intel·ligència artificial s’està convertint ràpidament en la medul·la digital de les nostres vides, amb un impacte en totes les facetes de l’entreteniment, la cultura i la comunicació. Impulsat al 2021 per Sónar, la UPC i betevé, l’AI and Music S+T+ARTS Festival va explorar el rol d’aquestes noves tecnologies en les nostres vides prenent la música com un exemple. 

Una de les tres cocreacions d’artistes i enginyers especialment creades pel Festival va estar AWWZ b2b AI Dj, fruit de la col·laboració entre la productora i dj AWWZ, i un equip d’investigadors de la UPC: Mireia de Gràcia, Casimiro Pio i Dimas Ávila.

En el marc de Digital Impact, aquest equip transdisciplinar ens explicarà com va estar aquest procés de cocreació on s’entrecreuen la classificació de gèneres amb intel·ligència artificial i la performance. Durant la xerrada es presentarà aquesta IA especialment entrenada que tradueix els comentaris de Youtube en suggeriments de cançons i AWWZ ens en farà una petita demo del seu funcionament.

Participa: 

• AWWZ (Gemma), dj i productora  
• Mireia de Gràcia, enginyera de telecomunicacions especialista en so i computació musical i dj
• Antònia Folguera, comissària de Sónar+D

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Barcelona i, per extensió, Catalunya, té un ecosistema fèrtil, variat i ric d’agents que treballen en el camp de la cultura digital. Esdeveniments com l’exposició Digital Impact o els 30 anys del Sónar fan palès del moment de rellevància i maduresa del sector de les arts i cultura digital alhora que plantegen un repte a la ciutat i al país: som capços d’assolir un lideratge internacional en aquest àmbit?, quines mancances o dificultats afronta aquest ecosistema i com podem revertir-les per capitalitzar aquest potencial?

Ponents: 

• Marisol López, Directora General d’Innovació i Cultura Digital (Departament de Cultura)
• Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona
•  Jordi Sellas, Director de l’IDEAL

Modera: Laura Serra, periodista de l’ARA

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Sons en Causa és un projecte basat en un arxiu sobre el qual l’Orquestra del Caos treballa des del 2009. En creixement constant, l’arxiu de Sons a Causa conté preses d’alta qualitat de paisatge sonors realitzades per Carlos Gómez i Josep Manuel Berenguer al capdavant de diferents equips a la proximitat de llocs de Llatinoamèrica on les activitats humanes han experimentat un increment notable en èpoques recents. El mostreig acústic al llarg de trajectes entre les zones més afectades pel bullici humà i les més allunyades podria arribar a donar idea de com va ser el paisatge sonor en aquests contextos abans que la influència humana el transformés a mesura que les societats es feien cada cop més complexes. 

Actualment recull 1700 preses d’àudio binaurals realitzades a Amèrica Llatina, a 24 bits de resolució, 48kHz de freqüència de mostreig i de 20 minuts de durada. La raó d’una tan llarga durada és el desenvolupament lent de l’evolució temporal del comportament de les fonts sonores al paisatge. No ens interessen els sons aïllats, sinó llurs relacions; llurs conflictes i llurs resolucions, que s’aprecien de manera gradual o sobtada i en relació amb els equilibris immediatament precedents. L’escolta atenta i profunda del batec del món és molt gratificant. Proporciona un gaudi estètic considerable d’evident interès per a nosaltres, artistes i músics; però el registre sonor no és únicament una qüestió d’abast estètic, així que, malgrat la nostra tendència a valorar els aspectes formals, els que més directament orienten les nostres accions i projectes, ens sentim profundament responsables de les seves implicacions més enllà del que és purament artístic. Estem convençuts que l ́escolta atenta del paisatge sonor és un element distingit de conscienciació sobre les necessitats socials d’un so saludable. D’aquesta manera neix la nostra orientació cap a la presa de so en contextos d’especial interès humà i social. Amb el temps, s’ha convertit en un esperó de primera magnitud. Ens orienta a la reflexió sobre els dominis de l’art i de la seva funció, sempre en redefinició. 

Amb la participació de:

• Lina Bautista
• Josep Manuel Berenguer
• Matias Klenner
• Anna Gatz
• Ginebra Raventós de Volart

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Projecció comentada del vídeo Temporal Transfer Orbit de l’artista, escriptora i xenòloga Adriana Knouf, seguida d’una conversa entre ella i Manuel Cirauqui, director d’eina idea. La pràctica d’Adriana Knouf es centra en temes com els wet media, l’art espacial i les futuritats trans i queer.

És fundadora de tranxxenolab, un laboratori nòmada d’investigació artística que promou les interrelacions entre entitats trans i xeno. La seva pel·lícula, Temporal Transfer Orbit, ens situa en un vector que s’allibera de les repeticions de si mateix, i ens fa navegar cap a un altre espai-temps. Aquesta Òrbita de Transferència Temporal requereix l’aportació d’energia –d’investigació, pràctica i vida– i està estretament connectada amb les exploracions trans i queer de Knouf sobre la vida a l’espai exterior.

IMPORTANT: Aquesta activitat serà en anglès.

L’espai-temps té les propietats d’un material. Es deforma i vibra com els materials que coneixem, però no n’hi ha cap de més rígid. 

La teoria de la gravetat ens explica com la massa deforma l’espai temps i com es poden produir vibracions de l’espai-temps que viatgen pel cosmos. D’aquí surten els forats negres i les ones gravitacionals, fenòmens còsmics que ens permeten entendre el passat de l’Univers. 

I si l’espai-temps no fos continu sino digital?. És una proposta que ens ajudaria a entre el més petit i el més gran en una sola teoria. Seguim investigant l’univers amb instruments cada cop més precisos per tal de descobrir si és així o no.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Impulsada per Hac Te, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Fundación Daniel y Nina Carasso, la Red ACTS engega programes pilot per a la construcció d’aquesta xarxa estatal d’agents que treballen en la intersecció entre art, ciència, tecnologia i societat (ACTS). El primer d’aquests programes és GRAPA, una proposta conceptualitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i Hangar, Centre de Producció i Recerca Artística, en col·laboració amb la UOC.

El programa pretén acompanyar i relatar processos de creació artística que se situen en la intersecció de l’art, la ciència, la tecnologia i la societat. Proposa als artistes que s’obrin a un acompanyament compartit entre institucions complementàries que faciliti la recerca, la producció i la mediació durant alguna fase de desenvolupament del seu projecte.

El 2023, GRAPA acompanyarà els projectes Ad Tech Constellations de Joana Moll i ruido ê de Sílvia Zayas.

En aquesta xerrada en el marc de Digital Impact hi participaran:

• Clara Piazuelo – Coordinadora del programa GRAPA
• Joana Moll – Artista i investigadora del programa GRAPA
• Anna Manubens – Directora d’Hangar, centre de producció i investigación artística
• Susana Arias – Responsable del Departament de Mediació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
• Pau Alsina – Professor de la Universitat Oberta de Catalunya i co-director d’Hac Te

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

En aquesta xerrada s’explicarà el procés de creació d’escultures digitals amb l’eina Tilt Brush, un pinzell virtual que permet pintar en un espai 3D en realitat virtual. La seva paleta pot incloure textures tan variades com ara tinta o fum, neu o foc, explorant totes les possibilitats d’aquesta eina virtual de pintura en l’espai. 

Aquest recull de peces que es presentaran ha estat confeccionat per l’alumnat de l’assignatura de realitat virtual del Grau d’animació i art digital del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Crèdits dels projectes seleccionats:

City of Tears

• Daniel Anter Tolansk de Melo
• Judith Berenguer Guinovart
• Jazmin Catrea
• Oscar Cerezo Garcia
• Edurne Espes Rodriguez

Fantasy Scenario

• Nuria Roca
• Michela Vistarini
• Marçal Rossell
• Jana Moyes
• Judıth Estrada

A look in the Deep

• Leyre-Ying Paredes
• Cristina Gutierrez
• Victoria Castro
• Carla Asensio
• Claudia Dai

Anatomy Park

• Lois Navarro
• Sara Roig
• Blanca Perez
• Eric Olmo

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Albert.DATA, la nova identitat artística d’Albert Barqué-Duran –artista i investigador en tecnologies creatives i art digital–, presenta per primer cop ‘Slowly Fading into Data – Film Performance’, una peça cinematogràfica experimental que proposa un viatge transformador sobre el significat de l’ésser humà, els límits de l’experiència, l’existència i la identitat.

Aquesta première forma part d’un projecte audiovisual de múltiples formats artístics (retro-game, música àlbum, Live A/V performance i arcade installation) que Albert.DATA està treballant en la seva estada com a investigador resident a l’Àrea Tallers de la Universitat Pompeu Fabra. 

‘Slowly Fading into Data’ va ser dissenyat per desafiar els mètodes estàndard de producció audiovisual combinant la “baixa tecnologia” (consola retro de 8 bits) amb l’alta tecnologia (intel·ligència artificial i disseny de so procedimental) en les indústries del videojoc.

La première que es podrà veure el pròxim 25 de maig a l’espai Oasi és una experiència holística que indaga en la pèrdua de corporeitat, la cognició estesa, éssers híbrids i identitats sintètiques. L’artista i investigador presenta la història d’avantguarda, ambient i contemplativa d’un humà, que va mutant lentament en dades: un viatge sobre les formes no humanes i la creació de nous instruments audiovisuals per interpretar les darreres reverberacions humanes. Un pas endavant per a la desintegració del jo.

Slowly fading into data / Albert Barqué-Duran

Crèdits del projecte

• Directed & Produced by: 
  Albert.DATA / Albert Barque-Duran
• Co-Produced by: 
  New Art Foundation
• Light Technology Partner & Film Co-Producer: 
  Protopixel
• Film Art Direction Manager: 
  Sandra Camacho
• Film Technical Manager: 
  Ricard Martinez
• Film Camera Operator: 
  Santi Martinez
• Film & Performance Costume Design: 
  Denise Graus
• Film & Performance Faceware Design: 
  Ewa Nowak
• Production Assistant: 
  Mayeli Varela
• Lighting Manager: 
  Kiks Canto
• Academic Partners: 
  Universitat Pompeu Fabra (UPF) – En Residència Àrea Tallers
  La Salle Campus Barcelona – Universitat Ramon Llull (Master in Digital Arts & Creative Technologies)
• Collaborators: 
  La Casa de la Luz (Simon)
  Estudi Arola
  Qosmo
• Acknowledgments: 
  GBStudio