Acreditació a la imatge a: https://www.flickr.com/photos/arselectronica/51506700616/

ARTÍCULOS DEL BLOG

Próximas actividades

Conversa sobre les residències artístiques GRAPA

Conversa sobre les residències artístiques GRAPA

Les dues residències artístiques GRAPA de Joana Moll i Silvia Zayas arriben a la seva fi i reunim les artistes, els científics i els agents culturals que han creat i fet possible el prototip GRAPA. Un diàleg col·lectiu per valorar els aprenentatges i les metodologies artístiques ACTS (arts, ciència, tecnologia i societat), que culmina amb dues publicacions sobre el projecte.

Les artistes Joana Moll i Silvia Zayas, i el científic Claudio Barría, així com les persones que han estat articulant l’acompanyament de GRAPA, Clara Piazuelo (coordinadora GRAPA); Susana Arias (CCCB); Anna Manubens (Hangar) i Tere Badia (HacTe), dialogaran sobre les metodologies artístiques en arts, ciència, tecnologia i societat que s’han desplegat arrel del prototip GRAPA. En la conversa presentaran els dos quaderns en paper resultants del projecte i abordaran temes com el posicionament artístic, la necessitat de senyalitzar la crisi i poder-hi intervenir, la gestió de l’angoixa i els ritmes o la distribució de l’agència en els processos. També parlaran del conflicte entre l’art i la tecnologia per entendre’n els obstacles i les simetries entre ambdues disciplines.

Entre 2022 i 2023, Hangar i CCCB van llançar GRAPA, un dispositiu dissenyat per donar suport als artistes que treballen en la intersecció entre art, ciència, tecnologia i societat (ACTS), però sobretot pensat com a formació en la flexibilitat institucional per atendre la singularitat dels processos en aquesta intersecció, com també una oportunitat d’assajar processos d’aprenentatge i obertura.

GRAPA es el primer programa pilot de la Red ACTS, una iniciativa de la Fundación Daniel y Nina Carasso i el Hub d’Art, Ciència i Tecnologia de Barcelona (Hac Te) per articular l’ecosistema estatal d’investigació, creació i formació en la intersecció de l’art, la ciència, la tecnologia i la societat.

  • Modera: Susana Arias, Anna Manubens
  • Participants: Lucía Casani, Tere Badia, Silvia Zayas, Joana Moll, Claudio Barría, Clara Piazuelo

Actividades anteriores

Jornada sobre Arte, Ciencia, Media y Activismo

Jornada sobre Arte, Ciencia, Media y Activismo

Organizada por la Universitat Oberta de Catalunya, HacTe, Hub de Arte, Ciencia y Tecnología de Barcelona, y la revista digital Artnodes, esta jornada propone profundizar en cómo desde las artes, los media, el activismo y la ciencia se abordan de forma transdisciplinar los retos globales en los que el planeta se encuentra inmerso en un periodo de incertidumbre social, climática y económica.

La sesión pondrá en diálogo a artistas, académicos y científicos a través de, por un lado, la presentación del número 33 de la revista Artnodes, que traza una genealogía del artivismo en los medios; de la otra, la presentación del proyecto Invisible Voice, de Mark Farid, una herramienta digital que permite revelar estructuras de poder de corporaciones y marcas con el fin de promover la acción social; por último, una conversación abierta que invita a debatir la potencia de los espacios liminales entre las prácticas y narrativas transdisciplinariedad y el activismo a la hora de afrontar los retos climáticos.

Esta jornada se organiza en el marco del proyecto S+T+ARTS in the City, un partenariado entre seis Centros Regionales S+T+ARTS europeos del que HacTe forma parte. El programa S+T+ARTS es una iniciativa financiada por la Comisión Europea que quiere estimular la innovación cruzada entre las artes, las ciencias y las tecnologías. El proyecto  S+T+ARTS in the City cuenta con el apoyo de la Generalitat de Catalunya.

Programa

16:00 h – Bienvenida

Manel Jiménez, Vicerrector de Cultura de la UOC

Pau Alsina, Artnodes 

Tere Badia, Directora de HacTe (Hub de Arte, Ciencia y Tecnología de Barcelona)

Modera: Àlex Hinojo (Open Science UOC)

16:15 – 17:15 h – Presentación de ARTNODES 33, revista de Arte, Ciencia y Tecnología

Arqueología del artivismo mediático: retos y desafíos de la cultura digital para el cambio social

La aparición del artivismo mediático en las últimas décadas constituye un nuevo y relevante campo de estudio para los investigadores de la cultura digital y el cambio social, los historiadores del arte digital y los arqueólogos de los medios. Desde el inicio del nuevo milenio y la difusión de la cultura electrónica, el artivismo mediático se ha convertido en un campo propio con distintas organizaciones, artistas, comisarios y críticos dedicados a unas prácticas comprometidas, cercanas al antagonismo político y alejadas de las preocupaciones del elitista mundo del arte. Teniendo en cuenta el recrudecimiento de la crisis medioambiental y política en todo el planeta, la difusión y el uso consciente de las nuevas tecnologías resulta esencial para actualizar el concepto de artivismo, concebido como un tipo de «arte de acción» dedicado a cuestiones sociales.

Los editores invitados de este número especial de Artnodes son dos miembros fundadores del Centro de Humanidades Digitales y Públicas de Venecia (Universidad Ca’ Foscari): Carolina Fernández-Castrillo (UC3M) y Diego Mantoan (Universidad de Palermo).

17:15 – 17:45 h – Presentació del projecte

Transparencia digital: Revelando las estructuras de poder a través del proyecto Invisible Voice, de Mark Farid

Presentación de Invisible Voice, una plataforma digital que permite a las personas usuarias obtener información de carácter económico, político, social o medioambiental sobre las prácticas y personas que hay detrás de las páginas web de las organizaciones que visitan. Una herramienta que revela las estructuras de poder y que busca promover la acción colectiva para provocar un cambio social significativo.

Un proyecto de Mark Farid, artista residente en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el marco de la residencia interdisciplinar impulsada por HacTe, Hub de Arte, Ciencia y Tecnología de Barcelona, dentro del proyecto europeo S+T+ARTS in the City, financiado por la Comisión Europea. 

17:45 – 19:00 h – Conversación

Agitar el conocimiento, transformar la comprensión. Arte, ciencia, medios digitales y activismo para afrontar la crisis climática en los entornos urbanos

Los actuales retos a los que se enfrentan las ciudades hoy en día, como la globalización, el cambio demográfico, el cambio climático, la energía sostenible y competitiva y la polarización social, requieren una perspectiva a medio y largo plazo para poder aplicar soluciones eficaces. 

Esta conversación recupera la perspectiva del arte y el activismo para debatir la crisis climática y sus retos asociados. Más allá de las estrategias narrativas ecologistas o enfoques visuales superficiales, los espacios liminares entre el arte, la ciencia, los media y el activismo climático se despliegan como contextos de posibilidad para que artistas, investigadores, instituciones y activistas, con sus diversos conocimientos y recursos, trabajen juntos en torno al objetivo común de concienciar y promover la acción. 

A partir de una conversación abierta y colectiva, se propone examinar cómo la intersección de las prácticas y narrativas del arte digital con la ciencia y el activismo puede contribuir a abordar los retos que plantea la crisis climática, explorando los medios de colaboración entre diversos organismos para responder a la misma.

En este contexto, ¿de qué manera contribuyen las prácticas y narrativas artísticas digitales, en sus cruces con la ciencia, a hacer frente a estos retos? ¿Pueden las instituciones artísticas y académicas ayudar a las ciudades como Barcelona a plantear cambios radicales que puedan frenar los efectos de la crisis climática y ser efectivas en esa ambición? Adoptando un enfoque narrativo y desplazando la atención de los datos y hechos científicos al compromiso emocional, ¿es posible movilizar a la ciudadanía?

Participantes: 

Carolina Fernández-Castrillo. Profesora titular de Cibercultura y Transmedialidad en el Departamento de Comunicación de la Universidad Carlos III de Madrid e investigadora asociada en el Venice Centre for Digital and Public Humanities (VeDPH), Universidad Ca’ Foscari de Venecia.

Diego Mantoan. Historiador del arte digital, público y contemporáneo en la Universidad de Palermo. Miembro fundador del Venice Centre for Digital and Public Humanities y miembro de The Ecological Imperative en la Universidad Bern. En la actualidad es IP de un proyecto financiado por la UE sobre artivismo en el Mediterráneo.

Mark Farid. Artista, investigador y profesor en la universidad Central Saint Martin’s de Londres. Especializado en la intersección entre el mundo virtual y físico y el efecto que las tecnologías tienen sobre las personas. Su obra parte de la ética hacker para abordar cuestiones ligadas a las políticas de privacidad y las tecnologías de vigilancia, convirtiéndose en una crítica social, legal y política.

Neus Crous. Profesora e investigadora doctoral en la Universidad de Girona, forma parte del Laboratorio Multidisciplinar de Investigación en Turismo. Su actual investigación se centra en el rol de los viajes y el turismo como parte del proceso de desarrollo humano. Es miembro activo de Extinction Rebellion, Scientist Rebellion, Culture Declares Emergency y StayGrounded.

Conversación abierta a todas las personas asistentes con una fila cero conformada por agentes del mundo del arte contemporáneo, el activismo climático, las instituciones públicas, la investigación y la academia. 

19:00-20:00 h – Networking & aperitivo

HacTe es miembro de la Red ACTS.

Xerrada de Mark Farid a Sobtec. VI Congrés de Sobirania Tecnològica

Xerrada de Mark Farid a Sobtec. VI Congrés de Sobirania Tecnològica

Mark Farid, artista en residència a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el marc del programa S+T+ARTS in the City, participarà com a ponent al Sobtec, VI Congrés de Sobirania Tecnològica. Durant la cita, que tindrà lloc a Hangar el pròxim 2 de març, Farid presentarà el seu projecte ‘Invisible Voice‘ (IV), una plataforma que revela les estructures de poder i les pràctiques empresarials darrere dels llocs web amb els que interaccionem. El projecte busca aprofitar la nostra acció col·lectiva per provocar un canvi significatiu a través de l’empoderament de les dades.

Invisible Voice (IV) és una plataforma que revela les estructures de poder i les pràctiques empresarials que hi ha rere els llocs web amb els que els usuaris interactuen a Internet. Extreient dades de més de 36 bases de dades obertes i fiables, proporciona a les persones usuàries un tauler de puntuacions al voltant del biaix polític, grups de pressió, la sostenibilitat ambiental, la responsabilitat corporativa, qüestions de drets humans, estructures de propietat o interessos d’inversió, entre d’altres. IV s’integra en els hàbits de navegació de l’usuari, oferint una comprensió dels llocs web que visita i permet a les usuàries alinear les seves activitats en línia amb els seus valors ètics, triant boicotejar o recolzar llocs web segons la seva ideologia. IV té com a objectiu reutilitzar les metodologies de publicitat en línia per a un impacte social significatiu en lloc del prioritzar el benefici econòmic, identificant comunitats localitzades al voltant de causes específiques i facilitant la participació, convertint les dades en acció.

La xerrada serà en anglès, però comptarà amb subtítols en català, gràcies al suport del projecte AINA.

Consulteu el programa complet del congrés aquí.

Workshop by Matthew Fuller: Art as Metadiscipline

Workshop by Matthew Fuller: Art as Metadiscipline

In recent decades artists have increasingly worked on the problems and the modes of enquiry of other disciplines and fields. The findings, styles of thought, and habits of operation and conduct of the sciences, sociology, mathematics, literature, governance and education, amongst others, have become resources for reworking and expanding. They are used to probe questions of power, imagination and invention. This condition has multiple roots. Some are quantitative, due to the expansion of art schools and the sheer volume of people trained and prompted to rework ideas in a reflexive manner characteristic of contemporary art. Others are to do with the changing terrain of post-conceptual art and its multiple tendencies, including what is discussed as research. Some of this includes an engagement with sciences and the adoption and alteration of their working methods. Such work includes approaches ranging from treating disciplines and their objects as “found objects” or of elaborating techniques of mutual interest. Others rework the idea of art into a process of learning and becoming in education or in forms of political and ecological direct action or speculation and also, uniquely to art, a mobilisation of what is rejected or expelled by disciplines.

These tendencies suggest that art is fragmentarily emerging as something that might be called a meta-discipline: a mode of work whose operation includes both working in other disciplines and to act upon them. Mathematics and philosophy have been key meta-disciplines for a long period. They work in and on both the conditions of possibility and the working matters of other fields.

Art has historically been allocated the role of working on sensation and feeling via representation. In the present, art also works on concepts, institutions, techniques and information, including the workings of these prior-metadisciplines. This workshop will examine aspects of the genealogy and potential of this tendency. The workshop will consist of an introductory talk and then a mapping exercise, all artists, curators, organisers and anyone interested are very welcome.

Xerrada performativa ‘The Smallest of Worlds’, amb Uwe Brunner, Bettina Katja Lange i Joan Soler-Adillon

Xerrada performativa ‘The Smallest of Worlds’, amb Uwe Brunner, Bettina Katja Lange i Joan Soler-Adillon

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Oscil·lant entre la dimensió física i la virtual, The Smallest of Worlds (2021) i #See You at Home (2022) exploren el significat de l’espai privat i íntim en aquesta època de connectivitat ubiqua, mitjançant l’anàlisi de la llar i la seva doble condició de refugi segur i plataforma d’exhibició pública.

Aquesta xerrada performativa indagarà a l’arxiu d’aquestes dues obres, que està format per una gran multitud d’espais privats digitalitzats, cadascun amb la seva narrativa, rutines íntimes i records personals; fragments que es van recollir en més de 40 països durant els períodes més intensos d’aïllament pandèmic.

Mostrant l’arxiu des d’una nova perspectiva, adaptat a l’espai immersiu de Digital Impact, els artistes conversaran sobre les implicacions de com la nostra percepció d’aquests espais privats i íntims van canviar de forma radical durant aquest intens període, i sobre com s’estan reconfigurant ara per assolir nous significats en un context híbrid en el qual la nostra presència online i offline cada cop tenen uns límits més difusos.

Uwe Brunner, Bettina Katja Lange i Joan Soler-Adillon treballen junts des del 2020 per explorar com l’experiència immersiva pot oferir narratives úniques i noves. La seva obra s’ha exhibit als principals festivals de documentals i de XR d’Europa i de tot el món. Ara, per primer cop, l’experiència immersiva surt del dispositiu individual i de la pantalla normal perquè es pugui experimentar col·lectivament en un espai de projecció de grans dimensions.

Idiomes: Català i anglès.

Conversa/demo sobre Intel·ligència artificial i música, amb AWWZ, UPC i Sónar

Conversa/demo sobre Intel·ligència artificial i música, amb AWWZ, UPC i Sónar

Foto: AWWZ b2b AI / Klamer Hernandez

La intel·ligència artificial s’està convertint ràpidament en la medul·la digital de les nostres vides, amb un impacte en totes les facetes de l’entreteniment, la cultura i la comunicació. Impulsat al 2021 per Sónar, la UPC i betevé, l’AI and Music S+T+ARTS Festival va explorar el rol d’aquestes noves tecnologies en les nostres vides prenent la música com un exemple. 

Una de les tres cocreacions d’artistes i enginyers especialment creades pel Festival va estar AWWZ b2b AI Dj, fruit de la col·laboració entre la productora i dj AWWZ, i un equip d’investigadors de la UPC: Mireia de Gràcia, Casimiro Pio i Dimas Ávila.

En el marc de Digital Impact, aquest equip transdisciplinar ens explicarà com va estar aquest procés de cocreació on s’entrecreuen la classificació de gèneres amb intel·ligència artificial i la performance. Durant la xerrada es presentarà aquesta IA especialment entrenada que tradueix els comentaris de Youtube en suggeriments de cançons i AWWZ ens en farà una petita demo del seu funcionament.

Participa: 

  • AWWZ (Gemma), dj i productora  
  • Mireia de Gràcia, enginyera de telecomunicacions especialista en so i computació musical i dj
  • Antònia Folguera, comissària de Sónar+D

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Taula rodona ‘La cultura digital pot ser la pròxima marca Barcelona?’

Taula rodona ‘La cultura digital pot ser la pròxima marca Barcelona?’

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Barcelona i, per extensió, Catalunya, té un ecosistema fèrtil, variat i ric d’agents que treballen en el camp de la cultura digital. Esdeveniments com l’exposició Digital Impact o els 30 anys del Sónar fan palès del moment de rellevància i maduresa del sector de les arts i cultura digital alhora que plantegen un repte a la ciutat i al país: som capços d’assolir un lideratge internacional en aquest àmbit?, quines mancances o dificultats afronta aquest ecosistema i com podem revertir-les per capitalitzar aquest potencial?

Ponents: 

  • Marisol López, Directora General d’Innovació i Cultura Digital (Departament de Cultura)
  • Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona
  •  Jordi Sellas, Director de l’IDEAL

Modera: Laura Serra, periodista de l’ARA

Xerrada ‘L’espai-temps, el material més rigid que coneixem’, amb Eugenio Coccia (IFAE)

Xerrada ‘L’espai-temps, el material més rigid que coneixem’, amb Eugenio Coccia (IFAE)

L’espai-temps té les propietats d’un material. Es deforma i vibra com els materials que coneixem, però no n’hi ha cap de més rígid. 

La teoria de la gravetat ens explica com la massa deforma l’espai temps i com es poden produir vibracions de l’espai-temps que viatgen pel cosmos. D’aquí surten els forats negres i les ones gravitacionals, fenòmens còsmics que ens permeten entendre el passat de l’Univers. 

I si l’espai-temps no fos continu sino digital?. És una proposta que ens ajudaria a entre el més petit i el més gran en una sola teoria. Seguim investigant l’univers amb instruments cada cop més precisos per tal de descobrir si és així o no.

Xerrada/demo sobre escultura virtual, amb UPC

Xerrada/demo sobre escultura virtual, amb UPC

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

En aquesta xerrada s’explicarà el procés de creació d’escultures digitals amb l’eina Tilt Brush, un pinzell virtual que permet pintar en un espai 3D en realitat virtual. La seva paleta pot incloure textures tan variades com ara tinta o fum, neu o foc, explorant totes les possibilitats d’aquesta eina virtual de pintura en l’espai. 

Aquest recull de peces que es presentaran ha estat confeccionat per l’alumnat de l’assignatura de realitat virtual del Grau d’animació i art digital del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Crèdits dels projectes seleccionats:

City of Tears

  • Daniel Anter Tolansk de Melo
  • Judith Berenguer Guinovart
  • Jazmin Catrea
  • Oscar Cerezo Garcia
  • Edurne Espes Rodriguez

Fantasy Scenario

  • Nuria Roca
  • Michela Vistarini
  • Marçal Rossell
  • Jana Moyes
  • Judıth Estrada

A look in the Deep

  • Leyre-Ying Paredes
  • Cristina Gutierrez
  • Victoria Castro
  • Carla Asensio
  • Claudia Dai

Anatomy Park

  • Lois Navarro
  • Sara Roig
  • Blanca Perez
  • Eric Olmo

 

Xerrada participativa ‘Ventrilòquia amb Intel·ligència Artificial’ amb Estampa

Xerrada participativa ‘Ventrilòquia amb Intel·ligència Artificial’ amb Estampa

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Les eines d’intel·ligència artificial aplicades a la imatge han evolucionat molt durant els últims deu anys. Avui, són un mitjà capaç tant de canviar-te l’aspecte de la cara a les xarxes socials, com de fer-te dir coses que no recordes haver dit mai. Si entenem com funcionen aquestes eines, aprenem a entrenar-nos en la sana habilitat de sospitar de les imatges,  però, i si ens ho mirem per la banda creativa? En quines situacions ens agradaria veure el nostre doble digital? Quines possibilitats tenim a l’hora d’imaginar doblatges impossibles? Quins dibuixos ens agradaria que parlessin dels nostres problemes? Podem intervenir en les obres d’art més icòniques? 

El pròxim 7 de juny, el col·lectiu Estampa oferirà una xerrada participativa on reflexionarà i posarà en pràctica les possibilitats creatives i les implicacions dels deepfakes, una tècnica d’intel·ligència artificial que permet produir vídeos de persones –anònimes o conegudes– parlant o duent a terme accions que no han passat mai.

Performance col·lectiva Òrbita #4, amb Núria Nia i Citlali Hernández

Performance col·lectiva Òrbita #4, amb Núria Nia i Citlali Hernández

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Òrbita #4 és una performance col·lectiva on, a través d’instruccions bàsiques, es programa el llenguatge d’un bot. Mitjançant una posada en escena que hibrida la performance i el taller participatiu s’exploren les possibilitats temàtiques i textuals d’una nova personalitat digital. L’experiment de crear una narrativa digital col·laborativa entre les persones assistents a Òrbita #4, propicia la revelació dels codis i els entramats que conformen aquestes personalitats digitals capaces de formar discursos més o menys lògics sense perdre el rastre de la mà humana que l’ha entrenat per a la missió. 

ÒRBITA #4 és la 5a de les ÒRBITES que Citlali Hernández i Núria Nia activen performativament centrant-se en els conceptes dels cossos digitals, la telepresència, la comunicació per satèl·lit i la representació del cos en 3D. Aquestes ÒRBITES neixen amb el projecte Cos Satel·lital que les artistes van desenvolupar el 2021 en el marc de la IV Beca Hangar-FBSabadell, i han estat presentades al Festival Loop, a Fabra i Coats al Festival ECOSS, a Lo Pati d’Amposta amb ISEA2022, a Hangar i a les Jornades Wikifem del Konvent. Òrbita #4 és de nova creació i serà vista per primera vegada en el marc de Digital Impact.