La New Art Foundation i la Fundació Épica La Fura dels Baus, en col·laboració amb HacTe, presenten dins el marc del The Gate Festival, Quantum Art and Uncertainty, una masterclass que explora les interseccions entre l’art i la ciència des de la perspectiva del Dr. Paul Thomas, un pioner en la pràctica transdisciplinària que treballa en la convergència entre la nanociència, la teoria quàntica i les belles arts.

Juntament amb aquesta activitat, el proper 15 d’octubre, de les 11h a les 13h, es durà a terme una sessió de debat i conversa a porta tancada amb Paul Thomas específicament adreçada als membres d’HacTe.

Photosynthesis at the interface of Arts, Sciences and Society explora la intersecció entre la ciència i les arts, centrant-se en la fotosíntesi per a l’impacte social. La fotosíntesi és, des de fa temps, objecte de recerca científica i d’inspiració artística. A l’àmbit científic, aquest tema desvela els processos que regeixen la transferència d’energia a nanoescala, plantejant interrogants sobre la millora de les seves funcions i els possibles avenços en agricultura sostenible, energia verda i captura de carboni. En el camp del bioart, s’inspira en les implicacions filosòfiques, socials i mediambientals de la genètica, la biologia molecular i al biotecnologia.

Reunint a investigadors i artistes, el diàleg abordarà enfocs científics i creatius per comprendre i aprofitar aquest procés biològic vital, des dels mecanismes microscòpics de la fotosíntesi fins a les aplicacions a gran escala com els sistemes regeneratius de suport vital per a missions espacials.

L’acte comptarà amb la participació de la professora Nicoletta Liguori, directora del grup de recerca Photon Harvesting in Plants and Biomolecules de l’ICFO; el col·lectiu artístic DISNOVATION.ORG; Francesc Gòdia, director del projecte Melissa Pilot Plant i professor de la UAB; Raoul Frese, físic de la Vrije Universiteit Amsterdam i director de l’Hybrid Forms Lab, i l’artista i ambientalista Paula Bruna.

L’esdeveniment està organitzat per HacTe i ICFO, en el marc de la residència de DISNOVATION.ORG a l’ICFO durant el projecte S+T+ARTS in the City. La iniciativa està finançada per la Comissió Europea, que té com a objectiu estimular la innovació entre les arts, les ciències i les tecnologies, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest acte compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Comitè organitzador: Prof. Dr. Nicoletta Liguori (líder de grup del grup de recerca Photon Harvesting in Plants and Biomolecules de l’ICFO), Prof. Raoul N. Frese (físic de la Vrije Universiteit Amsterdam i cap del Hybrid Forms Lab) i Tere Badia (Directora d’HacTe).

Participants

• Nicoletta Liguori, ICFO
• Raoul Frese, Vrije Universiteit Amsterdam
• Nicolas Maigret, DISNOVATION.ORG
• Paula Bruna, artista visual
• Francesc Gòdia Casablancas, UAB
• Moderadora: Irma Vilà i Òdena, UOC

Agenda

17.30 h: Benvinguda
17.40 h: “Hybrid Forms of Photosynthesis, introducció a la col·laboració entre ciència i art, amb Raoul Frese, Vrije Universiteit Amsterdam.
17.50 h: “Photosynthesis under the microscope”, amb les contribucions de Nicoletta Liguori (ICFO) i DISNOVATIO.ORG.
18.10 h: “Photosynthesis beyond the telescope”, amb les contribucions de Francesc Gòdia (UAB) and Paula Bruna.
18.40 h: Discussió oberta
19.15 h: Networking i begudes

A mesura que les poblacions envelleixen, hi ha una necessitat urgent de repensar el futur de la vida assistida. Somoure és un projecte de recerca artística que explora els processos de producció, els impactes i les conseqüències del desenvolupament de la robòtica assistencial.

El Nyam és un braç robòtic dissenyat per l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) per alimentar aquelles persones que no poden fer-ho per elles mateixes. Durant nou mesos, la col·laboració entre l’IRI i l’artista Mónica Rikić ha permés repensar el robot des de la perspectiva de la robòtica assistencial no només com un problema tecnològic que cal resoldre, sinó com una xarxa d’interconnexions necessàries per a configurar les expectatives sobre el que comportarà el canvi demogràfic.

A través del procés de recerca conceptual, el projecte ha recollit opinions sobre la presència i l’impacte de la robòtica assistencial en el treball de cures per part d’especialistes en filosofia de la tecnologia, sociòlegs, representants de sindicats del treball domèstic i altres activistes.

En aquest diàleg sobre la robòtica assistencial, estructures de futur i les cures, participaran Júlia Borràs (IRI, CSIC-UPC), Karina Fulladosa (Sindillar), Daniel López (CareNet, UOC) i l’artista Mónica Rikić. L’objectiu és reflexionar en comú sobre com les cures i la societat han de ser examinades des d’una òptica crítica, reflexiva i interdisciplinària. Posteriorment, s’obrirà un espai informal de debat amb el públic i es farà presentació del resultat de producció artística del projecte: una rèplica DIY del Nyam creada mitjançant un procés de disseny col·laboratiu. Aquesta rèplica té com a objectiu modificar (hackejar) la seva forma, comportament i, el més important, l’arquitectura del codi per reflectir diverses preocupacions socials i altres perspectives filosòfiques crítiques sobre la robòtica i les cures.
Actualment, el projecte Somoure s’exposa al Monestir de Sant Cugat en el marc de la biennal Manifesta15 Barcelona Metropolitana.

Aquest acte està organitzat per HacTe, l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), UPC Arts i l’Ateneu Barcelonès, en el marc del projecte S+T+ARTS in the City, una iniciativa finançada per la Comissió Europea que vol estimular la innovació creuada entre les arts, les ciències i les tecnologies. Compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

PROGRAMA
18:00 – 18:05 Benvinguda
18:05 – 19:30 Diàleg: Robòtica assistencial i xarxes de cures: com imaginem el nostre futur?
19:30 – 19:50 Presentació del projecte Somoure: residència artística i plataforma robòtica Nyam
19:50 – 20:30 Aperitiu

Participants:

• Mónica Rikić. Artista electrònica. Premi Nacional de Cultura de Catalunya 2021. Desenvolupa la pràctica mitjançant el codi i l’electrònica creativa, combinant-los amb objectes no digitals per crear dispositius teatrals electrònics i instal·lacions robòtiques. El seu interès rau en l’impacte social i el pensament crític al voltant de les tecnologies alternatives través de l’open hardware.
• Júlia Borràs Investigadora del CSIC centrada en com el robots aprenen a interactuar amb l’entorn i en el disseny de mans robòtiques, amb més de 15 anys d’experiència en el camp de la recerca. Va estudiar Matemàtiques a la UPC i Informàtica a la UOC, i es va doctorar en robòtica a l’Institut de Robótica i Informàtica Industrial (UPC-CSIC) el 2011. Va estar 7 anys fent recerca als Estats Units i a Alemanya, i el 2018 va tornar a Catalunya en el marc d’un projecte europeu de manipulació robòtica de roba, va guanyar la prestigiosa beca de investigació Ramon y Cajal i el 2020 va començar com a científica titular al CSIC. Actualment fa recerca en robòtica asistencial i manipulació de roba, es editora de la revista internacional IEEE Robotics and Automation Letters i subdirectora de l’Institut de robòtica i informàtica industrial (CSIC-UPC).
• Daniel López Gómez. Professor de Psicologia Social a la Facultat de Psicologia i Educació de la UOC i co-director del grup de recerca CareNet a l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3). La seva recerca es situa a la intersecció dels Estudis de Ciència i Tecnologia (STS) i els Estudis de l’Envelliment. Estudia l’emergència de noves infraestructures de cura en un context de crisi de les cures i de canvi demogràfic, en especial: el desenvolupament i les conseqüències que estan tenint la digitalització de les cures i la construcció de nous entorns, comunitats i llars per a envellir amb cures.
• Karina Fulladosa-Leal. Investigadora social i activista de Sindillar/Sindihogar. S’ha doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en psicologia social amb la tesi: Mujeres en movimiento: ampliando los márgenes de participación social y política en la acción colectiva como trabajadoras del hogar y el cuidado (2017). La seva principal aportació ha estat el concepte de “mimopolitica” que es refereix a un conjunt de pràctiques que tenen a veure amb la política de les cures al involucrar-se afectiva i políticament en processos de transformació social i reivindicacií de condicions dignes de treball i vida. Actualment forma part de la junta del Centre de Dones Francesca Bonnemaison – La Bonne.
• Carles Sora-Domenjó. Investigador interdisciplinari de nous mitjans, dissenyador i productor de projectes digitals en l’àmbit cultural. Actualment, és director i professor del Centre de la Imatge i Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC-BarcelonaTech. Doctor en mitjans digitals per la Universitat Pompeu Fabra (2015) i investigador Fulbright postdoctoral al Massachusetts Institute of Technology (2017-2019). La seva recerca es centra en les narratives interactives i immersives i en l’art digital. Ha contribuït en diversos projectes de recerca aplicada, co-liderat un projecte S+T+ARTS i publicat diversos articles en revistes internacionals, així com un llibre sobre les temporalitats digitals (UPC Press).

Modera:

• Alejandra López Gabrielidis. Filòsofa i investigadora especialitzada en art i tecnologies digitals. La seva recerca es centra en les noves modalitats de corporalitat que sorgeixen en relació amb el fenomen de la datificació, explorant la interacció entre les dades i el cos des d’un enfoc d’agencialitat i cognició distribuïdes. Actualment treballa com a coordinadora de la Unitat de Doctorat a BAU, Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona, i com a professora d’Estètica i Teoria de les Arts als graus de Disseny i Belles Arts de la mateixa universitat. Ha treballat com a recercaire postdoctoral a la unitat de Tecnopolítica del grup CNSC (Communication Networks and Social Change) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i com a co-coordinadora del Vector de Conceptualització Sociotècnica. A banda de la seva tasca acadèmica, ha traduït obres d’autors com Franco “Bifo” Berardi i Katherine Hayles, i ha publicat nombrosos articles i assajos a diverses revistes i mitjans especialitzats.

Organizada por la Universitat Oberta de Catalunya, HacTe, Hub de Arte, Ciencia y Tecnología de Barcelona, y la revista digital Artnodes, esta jornada propone profundizar en cómo desde las artes, los media, el activismo y la ciencia se abordan de forma transdisciplinar los retos globales en los que el planeta se encuentra inmerso en un periodo de incertidumbre social, climática y económica.

La sesión pondrá en diálogo a artistas, académicos y científicos a través de, por un lado, la presentación del número 33 de la revista Artnodes, que traza una genealogía del artivismo en los medios; de la otra, la presentación del proyecto Invisible Voice, de Mark Farid, una herramienta digital que permite revelar estructuras de poder de corporaciones y marcas con el fin de promover la acción social; por último, una conversación abierta que invita a debatir la potencia de los espacios liminales entre las prácticas y narrativas transdisciplinariedad y el activismo a la hora de afrontar los retos climáticos.

Esta jornada se organiza en el marco del proyecto S+T+ARTS in the City, un partenariado entre seis Centros Regionales S+T+ARTS europeos del que HacTe forma parte. El programa S+T+ARTS es una iniciativa financiada por la Comisión Europea que quiere estimular la innovación cruzada entre las artes, las ciencias y las tecnologías. El proyecto  S+T+ARTS in the City cuenta con el apoyo de la Generalitat de Catalunya.

Programa

16:00 h – Bienvenida

Manel Jiménez, Vicerrector de Cultura de la UOC

Pau Alsina, Artnodes 

Tere Badia, Directora de HacTe (Hub de Arte, Ciencia y Tecnología de Barcelona)

Modera: Àlex Hinojo (Open Science UOC)

16:15 – 17:15 h – Presentación de ARTNODES 33, revista de Arte, Ciencia y Tecnología

Arqueología del artivismo mediático: retos y desafíos de la cultura digital para el cambio social

La aparición del artivismo mediático en las últimas décadas constituye un nuevo y relevante campo de estudio para los investigadores de la cultura digital y el cambio social, los historiadores del arte digital y los arqueólogos de los medios. Desde el inicio del nuevo milenio y la difusión de la cultura electrónica, el artivismo mediático se ha convertido en un campo propio con distintas organizaciones, artistas, comisarios y críticos dedicados a unas prácticas comprometidas, cercanas al antagonismo político y alejadas de las preocupaciones del elitista mundo del arte. Teniendo en cuenta el recrudecimiento de la crisis medioambiental y política en todo el planeta, la difusión y el uso consciente de las nuevas tecnologías resulta esencial para actualizar el concepto de artivismo, concebido como un tipo de «arte de acción» dedicado a cuestiones sociales.

Los editores invitados de este número especial de Artnodes son dos miembros fundadores del Centro de Humanidades Digitales y Públicas de Venecia (Universidad Ca’ Foscari): Carolina Fernández-Castrillo (UC3M) y Diego Mantoan (Universidad de Palermo).

17:15 – 17:45 h – Presentació del projecte

Transparencia digital: Revelando las estructuras de poder a través del proyecto Invisible Voice, de Mark Farid

Presentación de Invisible Voice, una plataforma digital que permite a las personas usuarias obtener información de carácter económico, político, social o medioambiental sobre las prácticas y personas que hay detrás de las páginas web de las organizaciones que visitan. Una herramienta que revela las estructuras de poder y que busca promover la acción colectiva para provocar un cambio social significativo.

Un proyecto de Mark Farid, artista residente en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el marco de la residencia interdisciplinar impulsada por HacTe, Hub de Arte, Ciencia y Tecnología de Barcelona, dentro del proyecto europeo S+T+ARTS in the City, financiado por la Comisión Europea. 

17:45 – 19:00 h – Conversación

Agitar el conocimiento, transformar la comprensión. Arte, ciencia, medios digitales y activismo para afrontar la crisis climática en los entornos urbanos

Los actuales retos a los que se enfrentan las ciudades hoy en día, como la globalización, el cambio demográfico, el cambio climático, la energía sostenible y competitiva y la polarización social, requieren una perspectiva a medio y largo plazo para poder aplicar soluciones eficaces. 

Esta conversación recupera la perspectiva del arte y el activismo para debatir la crisis climática y sus retos asociados. Más allá de las estrategias narrativas ecologistas o enfoques visuales superficiales, los espacios liminares entre el arte, la ciencia, los media y el activismo climático se despliegan como contextos de posibilidad para que artistas, investigadores, instituciones y activistas, con sus diversos conocimientos y recursos, trabajen juntos en torno al objetivo común de concienciar y promover la acción. 

A partir de una conversación abierta y colectiva, se propone examinar cómo la intersección de las prácticas y narrativas del arte digital con la ciencia y el activismo puede contribuir a abordar los retos que plantea la crisis climática, explorando los medios de colaboración entre diversos organismos para responder a la misma.

En este contexto, ¿de qué manera contribuyen las prácticas y narrativas artísticas digitales, en sus cruces con la ciencia, a hacer frente a estos retos? ¿Pueden las instituciones artísticas y académicas ayudar a las ciudades como Barcelona a plantear cambios radicales que puedan frenar los efectos de la crisis climática y ser efectivas en esa ambición? Adoptando un enfoque narrativo y desplazando la atención de los datos y hechos científicos al compromiso emocional, ¿es posible movilizar a la ciudadanía?

Participantes: 

Carolina Fernández-Castrillo. Profesora titular de Cibercultura y Transmedialidad en el Departamento de Comunicación de la Universidad Carlos III de Madrid e investigadora asociada en el Venice Centre for Digital and Public Humanities (VeDPH), Universidad Ca’ Foscari de Venecia.

Diego Mantoan. Historiador del arte digital, público y contemporáneo en la Universidad de Palermo. Miembro fundador del Venice Centre for Digital and Public Humanities y miembro de The Ecological Imperative en la Universidad Bern. En la actualidad es IP de un proyecto financiado por la UE sobre artivismo en el Mediterráneo.

Mark Farid. Artista, investigador y profesor en la universidad Central Saint Martin’s de Londres. Especializado en la intersección entre el mundo virtual y físico y el efecto que las tecnologías tienen sobre las personas. Su obra parte de la ética hacker para abordar cuestiones ligadas a las políticas de privacidad y las tecnologías de vigilancia, convirtiéndose en una crítica social, legal y política.

19:00-20:00 h – Networking & aperitivo

HacTe es miembro de la Red ACTS.

Mark Farid, artista en residència a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el marc del programa S+T+ARTS in the City, participarà com a ponent al Sobtec, VI Congrés de Sobirania Tecnològica. Durant la cita, que tindrà lloc a Hangar el pròxim 2 de març, Farid presentarà el seu projecte ‘Invisible Voice‘ (IV), una plataforma que revela les estructures de poder i les pràctiques empresarials darrere dels llocs web amb els que interaccionem. El projecte busca aprofitar la nostra acció col·lectiva per provocar un canvi significatiu a través de l’empoderament de les dades.

Invisible Voice (IV) és una plataforma que revela les estructures de poder i les pràctiques empresarials que hi ha rere els llocs web amb els que els usuaris interactuen a Internet. Extreient dades de més de 36 bases de dades obertes i fiables, proporciona a les persones usuàries un tauler de puntuacions al voltant del biaix polític, grups de pressió, la sostenibilitat ambiental, la responsabilitat corporativa, qüestions de drets humans, estructures de propietat o interessos d’inversió, entre d’altres. IV s’integra en els hàbits de navegació de l’usuari, oferint una comprensió dels llocs web que visita i permet a les usuàries alinear les seves activitats en línia amb els seus valors ètics, triant boicotejar o recolzar llocs web segons la seva ideologia. IV té com a objectiu reutilitzar les metodologies de publicitat en línia per a un impacte social significatiu en lloc del prioritzar el benefici econòmic, identificant comunitats localitzades al voltant de causes específiques i facilitant la participació, convertint les dades en acció.

La xerrada serà en anglès, però comptarà amb subtítols en català, gràcies al suport del projecte AINA.

Consulteu el programa complet del congrés aquí.

In recent decades artists have increasingly worked on the problems and the modes of enquiry of other disciplines and fields. The findings, styles of thought, and habits of operation and conduct of the sciences, sociology, mathematics, literature, governance and education, amongst others, have become resources for reworking and expanding. They are used to probe questions of power, imagination and invention. This condition has multiple roots. Some are quantitative, due to the expansion of art schools and the sheer volume of people trained and prompted to rework ideas in a reflexive manner characteristic of contemporary art. Others are to do with the changing terrain of post-conceptual art and its multiple tendencies, including what is discussed as research. Some of this includes an engagement with sciences and the adoption and alteration of their working methods. Such work includes approaches ranging from treating disciplines and their objects as “found objects” or of elaborating techniques of mutual interest. Others rework the idea of art into a process of learning and becoming in education or in forms of political and ecological direct action or speculation and also, uniquely to art, a mobilisation of what is rejected or expelled by disciplines.

These tendencies suggest that art is fragmentarily emerging as something that might be called a meta-discipline: a mode of work whose operation includes both working in other disciplines and to act upon them. Mathematics and philosophy have been key meta-disciplines for a long period. They work in and on both the conditions of possibility and the working matters of other fields.

Art has historically been allocated the role of working on sensation and feeling via representation. In the present, art also works on concepts, institutions, techniques and information, including the workings of these prior-metadisciplines. This workshop will examine aspects of the genealogy and potential of this tendency. The workshop will consist of an introductory talk and then a mapping exercise, all artists, curators, organisers and anyone interested are very welcome.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Oscil·lant entre la dimensió física i la virtual, The Smallest of Worlds (2021) i #See You at Home (2022) exploren el significat de l’espai privat i íntim en aquesta època de connectivitat ubiqua, mitjançant l’anàlisi de la llar i la seva doble condició de refugi segur i plataforma d’exhibició pública.

Aquesta xerrada performativa indagarà a l’arxiu d’aquestes dues obres, que està format per una gran multitud d’espais privats digitalitzats, cadascun amb la seva narrativa, rutines íntimes i records personals; fragments que es van recollir en més de 40 països durant els períodes més intensos d’aïllament pandèmic.

Mostrant l’arxiu des d’una nova perspectiva, adaptat a l’espai immersiu de Digital Impact, els artistes conversaran sobre les implicacions de com la nostra percepció d’aquests espais privats i íntims van canviar de forma radical durant aquest intens període, i sobre com s’estan reconfigurant ara per assolir nous significats en un context híbrid en el qual la nostra presència online i offline cada cop tenen uns límits més difusos.

Uwe Brunner, Bettina Katja Lange i Joan Soler-Adillon treballen junts des del 2020 per explorar com l’experiència immersiva pot oferir narratives úniques i noves. La seva obra s’ha exhibit als principals festivals de documentals i de XR d’Europa i de tot el món. Ara, per primer cop, l’experiència immersiva surt del dispositiu individual i de la pantalla normal perquè es pugui experimentar col·lectivament en un espai de projecció de grans dimensions.

Idiomes: Català i anglès.

Foto: AWWZ b2b AI / Klamer Hernandez

La intel·ligència artificial s’està convertint ràpidament en la medul·la digital de les nostres vides, amb un impacte en totes les facetes de l’entreteniment, la cultura i la comunicació. Impulsat al 2021 per Sónar, la UPC i betevé, l’AI and Music S+T+ARTS Festival va explorar el rol d’aquestes noves tecnologies en les nostres vides prenent la música com un exemple. 

Una de les tres cocreacions d’artistes i enginyers especialment creades pel Festival va estar AWWZ b2b AI Dj, fruit de la col·laboració entre la productora i dj AWWZ, i un equip d’investigadors de la UPC: Mireia de Gràcia, Casimiro Pio i Dimas Ávila.

En el marc de Digital Impact, aquest equip transdisciplinar ens explicarà com va estar aquest procés de cocreació on s’entrecreuen la classificació de gèneres amb intel·ligència artificial i la performance. Durant la xerrada es presentarà aquesta IA especialment entrenada que tradueix els comentaris de Youtube en suggeriments de cançons i AWWZ ens en farà una petita demo del seu funcionament.

Participa: 

• AWWZ (Gemma), dj i productora  
• Mireia de Gràcia, enginyera de telecomunicacions especialista en so i computació musical i dj
• Antònia Folguera, comissària de Sónar+D

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Barcelona i, per extensió, Catalunya, té un ecosistema fèrtil, variat i ric d’agents que treballen en el camp de la cultura digital. Esdeveniments com l’exposició Digital Impact o els 30 anys del Sónar fan palès del moment de rellevància i maduresa del sector de les arts i cultura digital alhora que plantegen un repte a la ciutat i al país: som capços d’assolir un lideratge internacional en aquest àmbit?, quines mancances o dificultats afronta aquest ecosistema i com podem revertir-les per capitalitzar aquest potencial?

Ponents: 

• Marisol López, Directora General d’Innovació i Cultura Digital (Departament de Cultura)
• Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona
•  Jordi Sellas, Director de l’IDEAL

Modera: Laura Serra, periodista de l’ARA

L’espai-temps té les propietats d’un material. Es deforma i vibra com els materials que coneixem, però no n’hi ha cap de més rígid. 

La teoria de la gravetat ens explica com la massa deforma l’espai temps i com es poden produir vibracions de l’espai-temps que viatgen pel cosmos. D’aquí surten els forats negres i les ones gravitacionals, fenòmens còsmics que ens permeten entendre el passat de l’Univers. 

I si l’espai-temps no fos continu sino digital?. És una proposta que ens ajudaria a entre el més petit i el més gran en una sola teoria. Seguim investigant l’univers amb instruments cada cop més precisos per tal de descobrir si és així o no.