In recent decades artists have increasingly worked on the problems and the modes of enquiry of other disciplines and fields. The findings, styles of thought, and habits of operation and conduct of the sciences, sociology, mathematics, literature, governance and education, amongst others, have become resources for reworking and expanding. They are used to probe questions of power, imagination and invention. This condition has multiple roots. Some are quantitative, due to the expansion of art schools and the sheer volume of people trained and prompted to rework ideas in a reflexive manner characteristic of contemporary art. Others are to do with the changing terrain of post-conceptual art and its multiple tendencies, including what is discussed as research. Some of this includes an engagement with sciences and the adoption and alteration of their working methods. Such work includes approaches ranging from treating disciplines and their objects as “found objects” or of elaborating techniques of mutual interest. Others rework the idea of art into a process of learning and becoming in education or in forms of political and ecological direct action or speculation and also, uniquely to art, a mobilisation of what is rejected or expelled by disciplines.

These tendencies suggest that art is fragmentarily emerging as something that might be called a meta-discipline: a mode of work whose operation includes both working in other disciplines and to act upon them. Mathematics and philosophy have been key meta-disciplines for a long period. They work in and on both the conditions of possibility and the working matters of other fields.

Art has historically been allocated the role of working on sensation and feeling via representation. In the present, art also works on concepts, institutions, techniques and information, including the workings of these prior-metadisciplines. This workshop will examine aspects of the genealogy and potential of this tendency. The workshop will consist of an introductory talk and then a mapping exercise, all artists, curators, organisers and anyone interested are very welcome.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Oscil·lant entre la dimensió física i la virtual, The Smallest of Worlds (2021) i #See You at Home (2022) exploren el significat de l’espai privat i íntim en aquesta època de connectivitat ubiqua, mitjançant l’anàlisi de la llar i la seva doble condició de refugi segur i plataforma d’exhibició pública.

Aquesta xerrada performativa indagarà a l’arxiu d’aquestes dues obres, que està format per una gran multitud d’espais privats digitalitzats, cadascun amb la seva narrativa, rutines íntimes i records personals; fragments que es van recollir en més de 40 països durant els períodes més intensos d’aïllament pandèmic.

Mostrant l’arxiu des d’una nova perspectiva, adaptat a l’espai immersiu de Digital Impact, els artistes conversaran sobre les implicacions de com la nostra percepció d’aquests espais privats i íntims van canviar de forma radical durant aquest intens període, i sobre com s’estan reconfigurant ara per assolir nous significats en un context híbrid en el qual la nostra presència online i offline cada cop tenen uns límits més difusos.

Uwe Brunner, Bettina Katja Lange i Joan Soler-Adillon treballen junts des del 2020 per explorar com l’experiència immersiva pot oferir narratives úniques i noves. La seva obra s’ha exhibit als principals festivals de documentals i de XR d’Europa i de tot el món. Ara, per primer cop, l’experiència immersiva surt del dispositiu individual i de la pantalla normal perquè es pugui experimentar col·lectivament en un espai de projecció de grans dimensions.

Idiomes: Català i anglès.

Foto: AWWZ b2b AI / Klamer Hernandez

La intel·ligència artificial s’està convertint ràpidament en la medul·la digital de les nostres vides, amb un impacte en totes les facetes de l’entreteniment, la cultura i la comunicació. Impulsat al 2021 per Sónar, la UPC i betevé, l’AI and Music S+T+ARTS Festival va explorar el rol d’aquestes noves tecnologies en les nostres vides prenent la música com un exemple. 

Una de les tres cocreacions d’artistes i enginyers especialment creades pel Festival va estar AWWZ b2b AI Dj, fruit de la col·laboració entre la productora i dj AWWZ, i un equip d’investigadors de la UPC: Mireia de Gràcia, Casimiro Pio i Dimas Ávila.

En el marc de Digital Impact, aquest equip transdisciplinar ens explicarà com va estar aquest procés de cocreació on s’entrecreuen la classificació de gèneres amb intel·ligència artificial i la performance. Durant la xerrada es presentarà aquesta IA especialment entrenada que tradueix els comentaris de Youtube en suggeriments de cançons i AWWZ ens en farà una petita demo del seu funcionament.

Participa: 

• AWWZ (Gemma), dj i productora  
• Mireia de Gràcia, enginyera de telecomunicacions especialista en so i computació musical i dj
• Antònia Folguera, comissària de Sónar+D

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Aquesta activitat forma part del programa Oasi, en el marc de l’exposició Digital Impact

Barcelona i, per extensió, Catalunya, té un ecosistema fèrtil, variat i ric d’agents que treballen en el camp de la cultura digital. Esdeveniments com l’exposició Digital Impact o els 30 anys del Sónar fan palès del moment de rellevància i maduresa del sector de les arts i cultura digital alhora que plantegen un repte a la ciutat i al país: som capços d’assolir un lideratge internacional en aquest àmbit?, quines mancances o dificultats afronta aquest ecosistema i com podem revertir-les per capitalitzar aquest potencial?

Ponents: 

• Marisol López, Directora General d’Innovació i Cultura Digital (Departament de Cultura)
• Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona
•  Jordi Sellas, Director de l’IDEAL

Modera: Laura Serra, periodista de l’ARA

L’espai-temps té les propietats d’un material. Es deforma i vibra com els materials que coneixem, però no n’hi ha cap de més rígid. 

La teoria de la gravetat ens explica com la massa deforma l’espai temps i com es poden produir vibracions de l’espai-temps que viatgen pel cosmos. D’aquí surten els forats negres i les ones gravitacionals, fenòmens còsmics que ens permeten entendre el passat de l’Univers. 

I si l’espai-temps no fos continu sino digital?. És una proposta que ens ajudaria a entre el més petit i el més gran en una sola teoria. Seguim investigant l’univers amb instruments cada cop més precisos per tal de descobrir si és així o no.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

En aquesta xerrada s’explicarà el procés de creació d’escultures digitals amb l’eina Tilt Brush, un pinzell virtual que permet pintar en un espai 3D en realitat virtual. La seva paleta pot incloure textures tan variades com ara tinta o fum, neu o foc, explorant totes les possibilitats d’aquesta eina virtual de pintura en l’espai. 

Aquest recull de peces que es presentaran ha estat confeccionat per l’alumnat de l’assignatura de realitat virtual del Grau d’animació i art digital del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Crèdits dels projectes seleccionats:

City of Tears

• Daniel Anter Tolansk de Melo
• Judith Berenguer Guinovart
• Jazmin Catrea
• Oscar Cerezo Garcia
• Edurne Espes Rodriguez

Fantasy Scenario

• Nuria Roca
• Michela Vistarini
• Marçal Rossell
• Jana Moyes
• Judıth Estrada

A look in the Deep

• Leyre-Ying Paredes
• Cristina Gutierrez
• Victoria Castro
• Carla Asensio
• Claudia Dai

Anatomy Park

• Lois Navarro
• Sara Roig
• Blanca Perez
• Eric Olmo

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Les eines d’intel·ligència artificial aplicades a la imatge han evolucionat molt durant els últims deu anys. Avui, són un mitjà capaç tant de canviar-te l’aspecte de la cara a les xarxes socials, com de fer-te dir coses que no recordes haver dit mai. Si entenem com funcionen aquestes eines, aprenem a entrenar-nos en la sana habilitat de sospitar de les imatges,  però, i si ens ho mirem per la banda creativa? En quines situacions ens agradaria veure el nostre doble digital? Quines possibilitats tenim a l’hora d’imaginar doblatges impossibles? Quins dibuixos ens agradaria que parlessin dels nostres problemes? Podem intervenir en les obres d’art més icòniques? 

El pròxim 7 de juny, el col·lectiu Estampa oferirà una xerrada participativa on reflexionarà i posarà en pràctica les possibilitats creatives i les implicacions dels deepfakes, una tècnica d’intel·ligència artificial que permet produir vídeos de persones –anònimes o conegudes– parlant o duent a terme accions que no han passat mai.

Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact

Òrbita #4 és una performance col·lectiva on, a través d’instruccions bàsiques, es programa el llenguatge d’un bot. Mitjançant una posada en escena que hibrida la performance i el taller participatiu s’exploren les possibilitats temàtiques i textuals d’una nova personalitat digital. L’experiment de crear una narrativa digital col·laborativa entre les persones assistents a Òrbita #4, propicia la revelació dels codis i els entramats que conformen aquestes personalitats digitals capaces de formar discursos més o menys lògics sense perdre el rastre de la mà humana que l’ha entrenat per a la missió. 

ÒRBITA #4 és la 5a de les ÒRBITES que Citlali Hernández i Núria Nia activen performativament centrant-se en els conceptes dels cossos digitals, la telepresència, la comunicació per satèl·lit i la representació del cos en 3D. Aquestes ÒRBITES neixen amb el projecte Cos Satel·lital que les artistes van desenvolupar el 2021 en el marc de la IV Beca Hangar-FBSabadell, i han estat presentades al Festival Loop, a Fabra i Coats al Festival ECOSS, a Lo Pati d’Amposta amb ISEA2022, a Hangar i a les Jornades Wikifem del Konvent. Òrbita #4 és de nova creació i serà vista per primera vegada en el marc de Digital Impact.

El 29 de març, a partir de les 18 h tindrà lloc a la Sala Ricson d’Hangar la presentació pública de .able, una revista visual, multimèdia i gratuïta que publica investigacions a través d’imatges a la intersecció de les arts, el disseny i la ciència. Un objecte original i híbrid que uneix excel·lència acadèmica, rigor artístic i obertura al públic general.

La sessió començarà amb la una intervenció de Samuel Bianchini, fundador i editor de .able (École des Arts Décoratif – PSL, París), qui parlarà sobre el projecte i els seus desafiaments. Seguidament, els artistes Francesca Cozolino (École des Arts Décoratif – PSL, París), Andrés Burbano (Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona), Pierre Puentes (dissenyador independent), Guillem Serrahima Solà (Université Paris 8, París) i Mafe Moscoso (BAU , Hangar, Barcelona) comentaran els seus articles i investigacions artístiques com a part de la dinàmica .able.

Continuarem el diàleg en una una taula rodona amb, Manuel Cirauqui (Eina Idea), Samuel Bianchini, Ricardo Devesa (redactor en cap d’Actar Publishers i urban.next) i Anna Manubens (Hangar).

Tot seguit, oferirem un petit còctel, i es podran consultar algunes versions impreses de la revista .able exposades per a l’ocasió.

Què és .able?
Concebuda per iniciativa de la Càtedra Arts & Sciences de l’École Polytechnique, l’École des Arts Décoratifs – PSL, i la Fundació Daniel i Nina Carasso, aquesta revista editada per Actar Publishers amb el suport de més de trenta socis internacionals es propini reinventar com es difonen els resultats i els processos de recerca interdisciplinaris. Com donar compte de la investigació a través de la pràctica a les interseccions de l’art, el disseny i la ciència d’una altra manera que no sigui a través del text? Per a la investigació que explora formes sensibles i singulars, les metodologies i les formes tradicionals no sempre són les més apropiades. Aquesta observació va motivar la creació d’una revista capaç de possibilitar la promoció de produccions interdisciplinàries a través de formats basats en imatges.

Aquesta activitat forma part de la conversa sostinguda que Hangar manté dins del Campus de les Arts, impulsat per la Universitat de Barcelona. Hangar no és un centre de formació acadèmica, però participa en el desenvolupament del Campus en general, i activament a la Comissió de recerca, en particular, per la seva trajectòria de suport i reflexió al voltant de la investigació artística.

El paraigua conceptual i pràctic de la creativitat requereix una interrogació crítica per tal de poder construir un posicionament articulat. Per això, el dimecres 29 de març, Crea el nou grup de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) celebrarà la seva primera jornada, sobre educació i creativitat. L’acte constarà d’una taula rodona oberta al públic a la tarda, on hi participaran ponents de tres centres educatius d’arts i disseny: EINA, BAU i l’Escola Massana.

En aquesta taula rodona sobre «Processos creatius en l’ensenyament superior» es dialogarà sobre tres eixos principals: la materialitat i traducció medial en línia; la documentació del procés de treball i aprenentatge, i l’avaluació qualitativa i el feedback. Seguidament, hi haurà un petit debat per tal d’explorar quines pràctiques pedagògiques significatives i crítiques es poden desenvolupar en aquest context. L’objectiu d’aquesta activitat és reflexionar sobre els desafiaments i les possibilitats de l’ensenyament superior en els àmbits relacionats amb la creativitat en un context de digitalització dels llenguatges i dels espais d’aprenentatge.

Ponents:

• Susanna Tesconi, professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.
• Montserrat Alsina, directora del curs d’especialització en Eines tecnològiques de gestió documental i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.
• Laura Porta, directora del Grau de Tècniques d’interacció digital i multimèdia i professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.
• Lúa Coderch, cap d’estudis del Grau en Belles Arts de BAU.
• Jo Milne, professora del Grau de disseny a EINA, i professora associada a la Facultat de Belles Arts de la UB.
• Montse Romaní, professora del Grau universitari d’arts i disseny a l’Escola Massana.

Moderadora: Laia Blasco, directora del Grau d’arts i professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la de la UOC.

Pots consultar el programa complet de la jornada aquí i inscriure-t’hi mitjançant aquest enllaç.