En les darreres dècades, lxs artistes han treballat cada cop més sobre els problemes i les maneres d’investigació d’altres disciplines i camps. Les troballes, els estils de pensament i els hàbits de funcionament i conducta de les ciències, la sociologia, les matemàtiques, la literatura, la governança i l’educació, entre d’altres, s’han convertit en recursos per reelaborar i ampliar. Es fan servir per sondejar qüestions de poder, imaginació i invenció. Aquesta condició té múltiples causes. Algunes són quantitatives, degudes a l’expansió de les escoles d’art i a l’enorme volum de persones formades i incitades a reelaborar idees de manera reflexiva característica de l’art contemporani. Altres tenen a veure amb el terreny canviant de l’art postconceptual i les seves múltiples tendències, incloent-hi allò que es discuteix com a investigació. Algunes inclouen un compromís amb les ciències i l’adopció i l’alteració dels seus mètodes de treball. Aquests treballs abasten plantejaments que van des del tractament de les disciplines i els seus objectes com a “objectes trobats” o de l’elaboració de tècniques d’interès mutu. Altres reformulen la idea de l’art per convertir-la en un procés d’aprenentatge i esdevenir en l’educació o en formes d’acció directa o especulació política i ecològica i també, exclusivament per a l’art, en una mobilització d’allò que és rebutjat o expulsat per les disciplines.
Aquestes tendències suggereixen que l’art està emergint fragmentàriament com una cosa que podria anomenar-se una metadisciplina: un mode de treball el funcionament del qual inclou tant treballar en altres disciplines com actuar-hi. Les matemàtiques i la filosofia han estat metadisciplines clau durant molt de temps. Treballen a i sobre les condicions de possibilitat i les matèries de treball d’altres camps.
A l’art se li ha assignat històricament el paper de treballar sobre la sensació i el sentiment a través de la representació. Actualment, l’art també treballa sobre conceptes, institucions, tècniques i informació, inclòs el funcionament d’aquestes anteriors metadisciplines. Aquest taller examinarà aspectes de la genealogia i el potencial aquesta tendència. El taller consistirà en una xerrada introductòria i, tot seguit, un exercici de cartografia; totxs lxs artistes, comissarixs, organitzadorxs i qualsevol persona interessada seran benvingutxs.
Matthew Fuller treballa al voltant de l’art, la ciència, la política i l’estètica. Entre els seus llibres destaquen ‘How to Sleep: The Art, Biology and Culture of Unconsciousness‘ (Bloomsbury 2018); Aesthetics of Ecology and Impossibility‘ (Minnesota 2019) i amb Eyal Weizman, ‘Investigative Aesthetics: Conflicts and Commons in the Politics of Truth‘ (Vers 2021). Amb Shu Lea Cheang, ha desenvolupat una sèrie d’esdeveniments a curt i llarg termini d’ ‘art by sleepers, art for sleepers and art as sleep’. És catedràtic d’Estudis Culturals a Goldsmiths, Universitat de Londres, i forma part del col·lectiu editorial de ‘Computational Culture, a journal of software studies’.
En les darreres dècades, lxs artistes han treballat cada cop més sobre els problemes i les maneres d’investigació d’altres disciplines i camps. Les troballes, els estils de pensament i els hàbits de funcionament i conducta de les ciències, la sociologia, les matemàtiques, la literatura, la governança i l’educació, entre d’altres, s’han convertit en recursos per reelaborar i ampliar. Es fan servir per sondejar qüestions de poder, imaginació i invenció. Aquesta condició té múltiples causes. Algunes són quantitatives, degudes a l’expansió de les escoles d’art i a l’enorme volum de persones formades i incitades a reelaborar idees de manera reflexiva característica de l’art contemporani. Altres tenen a veure amb el terreny canviant de l’art postconceptual i les seves múltiples tendències, incloent-hi allò que es discuteix com a investigació. Algunes inclouen un compromís amb les ciències i l’adopció i l’alteració dels seus mètodes de treball. Aquests treballs abasten plantejaments que van des del tractament de les disciplines i els seus objectes com a “objectes trobats” o de l’elaboració de tècniques d’interès mutu. Altres reformulen la idea de l’art per convertir-la en un procés d’aprenentatge i esdevenir en l’educació o en formes d’acció directa o especulació política i ecològica i també, exclusivament per a l’art, en una mobilització d’allò que és rebutjat o expulsat per les disciplines.
Aquestes tendències suggereixen que l’art està emergint fragmentàriament com una cosa que podria anomenar-se una metadisciplina: un mode de treball el funcionament del qual inclou tant treballar en altres disciplines com actuar-hi. Les matemàtiques i la filosofia han estat metadisciplines clau durant molt de temps. Treballen a i sobre les condicions de possibilitat i les matèries de treball d’altres camps.
A l’art se li ha assignat històricament el paper de treballar sobre la sensació i el sentiment a través de la representació. Actualment, l’art també treballa sobre conceptes, institucions, tècniques i informació, inclòs el funcionament d’aquestes anteriors metadisciplines. Aquest taller examinarà aspectes de la genealogia i el potencial aquesta tendència. El taller consistirà en una xerrada introductòria i, tot seguit, un exercici de cartografia; totxs lxs artistes, comissarixs, organitzadorxs i qualsevol persona interessada seran benvingutxs.
Matthew Fuller treballa al voltant de l’art, la ciència, la política i l’estètica. Entre els seus llibres destaquen ‘How to Sleep: The Art, Biology and Culture of Unconsciousness‘ (Bloomsbury 2018); Aesthetics of Ecology and Impossibility‘ (Minnesota 2019) i amb Eyal Weizman, ‘Investigative Aesthetics: Conflicts and Commons in the Politics of Truth‘ (Vers 2021). Amb Shu Lea Cheang, ha desenvolupat una sèrie d’esdeveniments a curt i llarg termini d’ ‘art by sleepers, art for sleepers and art as sleep’. És catedràtic d’Estudis Culturals a Goldsmiths, Universitat de Londres, i forma part del col·lectiu editorial de ‘Computational Culture, a journal of software studies’.