Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact
L’artista australià Stelarc indaga sobre el significat de la presència i l’absència en el món digital en la seva pròxima visita a Barcelona el pròxim 7 de juny. El creador, pioner en l’ús de noves tecnolgies, s’interroga sobre com les persones llisquem continuament entre els móns fora de línia i en línia i com les noves tecnologies canvien les nostres nocions de corporalitat.
Els projectes de Stelarc exploren arquitectures anatòmiques alternatives. Entre les seves performances, l’artista ha actuat amb una tercera mà, una escultura d’estómac o un robot que camina de sis potes. A Fractal Flesh el seu cos va ser coreografiat de manera remota mitjançant l’estimulació muscular. L’any 2006 es va construir una orella al braç. A Re-Wired / Re-Mixed (2016), al llarg de cinc dies i durant sis hores diàries, només podia veure amb els ulls d’algú a Londres i escoltar amb les orelles d’algú a Nova York, però qualsevol, a qualsevol lloc del món, podia accedir al seu braç dret i accionar-lo a distància.
En el marc del programa Oasi de Digital Impact, Stelarc ofereix una xerrada on parteix de la nova concepció de corporeitat que ens planteja el món digital. En paraules de l’artista: “En els espais liminals de la proliferació de la Vida Parcial, la Vida Sintètica i la Vida Màquina, el cos s’ha convertit en un significant flotant. Un significant buit. El cos ara no és cap cos. Actuant cada cop més a distància, en línia, la presència es torna problemàtica. La presència està marcada per una doble absència. O potser l’absència està marcada per una doble presència. No som ni tots “aquí i ara”, ni allà tot el temps, sinó en part aquí de vegades i en part en un altre lloc, d’altres vegades. Llisquem contínuament entre els mons fora de línia i en línia, navegant des de nanoescales físiques fins a llocs no virtuals. El cos habita cada cop més en àmbits abstractes de l’altament hipotètic i de la subjectivitat en streaming. El digital no és només l’àmbit del digital. Els morts, els morts cerebrals, els parcialment vius, els encara per néixer, els conservats criogènicament, la vida sintètica i la vida artificial, tots comparteixen ara una existència material i proximal. En un moment en què el cos està amenaçat existencialment per ser infectat per virus biològics, el que es fa evident és que l’espècie humana s’enfronta al risc ontològic més generalitzat de ser envaïda per les seves entitats digitals i algorismes virals. El cos individual aconsegueix una velocitat d’escapada planetària, però l’ésser humà ja no pot assolir aquesta mateixa velocitat des de l’àmbit mecànic i digital”.
Projecte en col·laboració amb NewArtFoundation i V2_ Lab for the Unstable Media
7 de juny de 2023, de 19h a 19:45h
Disseny Hub
Aquesta activitat forma part del programa Oasi Digital, en el marc de l’exposició Digital Impact
L’artista australià Stelarc indaga sobre el significat de la presència i l’absència en el món digital en la seva pròxima visita a Barcelona el pròxim 7 de juny. El creador, pioner en l’ús de noves tecnolgies, s’interroga sobre com les persones llisquem continuament entre els móns fora de línia i en línia i com les noves tecnologies canvien les nostres nocions de corporalitat.
Els projectes de Stelarc exploren arquitectures anatòmiques alternatives. Entre les seves performances, l’artista ha actuat amb una tercera mà, una escultura d’estómac o un robot que camina de sis potes. A Fractal Flesh el seu cos va ser coreografiat de manera remota mitjançant l’estimulació muscular. L’any 2006 es va construir una orella al braç. A Re-Wired / Re-Mixed (2016), al llarg de cinc dies i durant sis hores diàries, només podia veure amb els ulls d’algú a Londres i escoltar amb les orelles d’algú a Nova York, però qualsevol, a qualsevol lloc del món, podia accedir al seu braç dret i accionar-lo a distància.
En el marc del programa Oasi de Digital Impact, Stelarc ofereix una xerrada on parteix de la nova concepció de corporeitat que ens planteja el món digital. En paraules de l’artista: “En els espais liminals de la proliferació de la Vida Parcial, la Vida Sintètica i la Vida Màquina, el cos s’ha convertit en un significant flotant. Un significant buit. El cos ara no és cap cos. Actuant cada cop més a distància, en línia, la presència es torna problemàtica. La presència està marcada per una doble absència. O potser l’absència està marcada per una doble presència. No som ni tots “aquí i ara”, ni allà tot el temps, sinó en part aquí de vegades i en part en un altre lloc, d’altres vegades. Llisquem contínuament entre els mons fora de línia i en línia, navegant des de nanoescales físiques fins a llocs no virtuals. El cos habita cada cop més en àmbits abstractes de l’altament hipotètic i de la subjectivitat en streaming. El digital no és només l’àmbit del digital. Els morts, els morts cerebrals, els parcialment vius, els encara per néixer, els conservats criogènicament, la vida sintètica i la vida artificial, tots comparteixen ara una existència material i proximal. En un moment en què el cos està amenaçat existencialment per ser infectat per virus biològics, el que es fa evident és que l’espècie humana s’enfronta al risc ontològic més generalitzat de ser envaïda per les seves entitats digitals i algorismes virals. El cos individual aconsegueix una velocitat d’escapada planetària, però l’ésser humà ja no pot assolir aquesta mateixa velocitat des de l’àmbit mecànic i digital”.
Projecte en col·laboració amb NewArtFoundation i V2_ Lab for the Unstable Media