Robòtica assistencial i xarxes de cures: com imaginem el nostre futur?

A mesura que les poblacions envelleixen, hi ha una necessitat urgent de repensar el futur de la vida assistida. Somoure és un projecte de recerca artística que explora els processos de producció, els impactes i les conseqüències del desenvolupament de la robòtica assistencial.

El Nyam és un braç robòtic dissenyat per l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) per alimentar aquelles persones que no poden fer-ho per elles mateixes. Durant nou mesos, la col·laboració entre l’IRI i l’artista Mónica Rikić ha permés repensar el robot des de la perspectiva de la robòtica assistencial no només com un problema tecnològic que cal resoldre, sinó com una xarxa d’interconnexions necessàries per a configurar les expectatives sobre el que comportarà el canvi demogràfic.

A través del procés de recerca conceptual, el projecte ha recollit opinions sobre la presència i l’impacte de la robòtica assistencial en el treball de cures per part d’especialistes en filosofia de la tecnologia, sociòlegs, representants de sindicats del treball domèstic i altres activistes.

En aquest diàleg sobre la robòtica assistencial, estructures de futur i les cures, participaran Júlia Borràs (IRI, CSIC-UPC), Karina Fulladosa (Sindillar), Daniel López (CareNet, UOC) i l’artista Mónica Rikić. L’objectiu és reflexionar en comú sobre com les cures i la societat han de ser examinades des d’una òptica crítica, reflexiva i interdisciplinària. Posteriorment, s’obrirà un espai informal de debat amb el públic i es farà presentació del resultat de producció artística del projecte: una rèplica DIY del Nyam creada mitjançant un procés de disseny col·laboratiu. Aquesta rèplica té com a objectiu modificar (hackejar) la seva forma, comportament i, el més important, l’arquitectura del codi per reflectir diverses preocupacions socials i altres perspectives filosòfiques crítiques sobre la robòtica i les cures.
Actualment, el projecte Somoure s’exposa al Monestir de Sant Cugat en el marc de la biennal Manifesta15 Barcelona Metropolitana.

Aquest acte està organitzat per HacTe, l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), UPC Arts i l’Ateneu Barcelonès, en el marc del projecte S+T+ARTS in the City, una iniciativa finançada per la Comissió Europea que vol estimular la innovació creuada entre les arts, les ciències i les tecnologies. Compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

PROGRAMA
18:00 – 18:05 Benvinguda
18:05 – 19:30 Diàleg: Robòtica assistencial i xarxes de cures: com imaginem el nostre futur?
19:30 – 19:50 Presentació del projecte Somoure: residència artística i plataforma robòtica Nyam
19:50 – 20:30 Aperitiu

Participants:

• Mónica Rikić. Artista electrònica. Premi Nacional de Cultura de Catalunya 2021. Desenvolupa la pràctica mitjançant el codi i l’electrònica creativa, combinant-los amb objectes no digitals per crear dispositius teatrals electrònics i instal·lacions robòtiques. El seu interès rau en l’impacte social i el pensament crític al voltant de les tecnologies alternatives través de l’open hardware.
• Júlia Borràs Investigadora del CSIC centrada en com el robots aprenen a interactuar amb l’entorn i en el disseny de mans robòtiques, amb més de 15 anys d’experiència en el camp de la recerca. Va estudiar Matemàtiques a la UPC i Informàtica a la UOC, i es va doctorar en robòtica a l’Institut de Robótica i Informàtica Industrial (UPC-CSIC) el 2011. Va estar 7 anys fent recerca als Estats Units i a Alemanya, i el 2018 va tornar a Catalunya en el marc d’un projecte europeu de manipulació robòtica de roba, va guanyar la prestigiosa beca de investigació Ramon y Cajal i el 2020 va començar com a científica titular al CSIC. Actualment fa recerca en robòtica asistencial i manipulació de roba, es editora de la revista internacional IEEE Robotics and Automation Letters i subdirectora de l’Institut de robòtica i informàtica industrial (CSIC-UPC).
• Daniel López Gómez. Professor de Psicologia Social a la Facultat de Psicologia i Educació de la UOC i co-director del grup de recerca CareNet a l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3). La seva recerca es situa a la intersecció dels Estudis de Ciència i Tecnologia (STS) i els Estudis de l’Envelliment. Estudia l’emergència de noves infraestructures de cura en un context de crisi de les cures i de canvi demogràfic, en especial: el desenvolupament i les conseqüències que estan tenint la digitalització de les cures i la construcció de nous entorns, comunitats i llars per a envellir amb cures.
• Karina Fulladosa-Leal. Investigadora social i activista de Sindillar/Sindihogar. S’ha doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en psicologia social amb la tesi: Mujeres en movimiento: ampliando los márgenes de participación social y política en la acción colectiva como trabajadoras del hogar y el cuidado (2017). La seva principal aportació ha estat el concepte de “mimopolitica” que es refereix a un conjunt de pràctiques que tenen a veure amb la política de les cures al involucrar-se afectiva i políticament en processos de transformació social i reivindicacií de condicions dignes de treball i vida. Actualment forma part de la junta del Centre de Dones Francesca Bonnemaison – La Bonne.
• Carles Sora-Domenjó. Investigador interdisciplinari de nous mitjans, dissenyador i productor de projectes digitals en l’àmbit cultural. Actualment, és director i professor del Centre de la Imatge i Tecnologia Multimèdia (CITM) de la UPC-BarcelonaTech. Doctor en mitjans digitals per la Universitat Pompeu Fabra (2015) i investigador Fulbright postdoctoral al Massachusetts Institute of Technology (2017-2019). La seva recerca es centra en les narratives interactives i immersives i en l’art digital. Ha contribuït en diversos projectes de recerca aplicada, co-liderat un projecte S+T+ARTS i publicat diversos articles en revistes internacionals, així com un llibre sobre les temporalitats digitals (UPC Press).

Modera:

• Alejandra López Gabrielidis. Filòsofa i investigadora especialitzada en art i tecnologies digitals. La seva recerca es centra en les noves modalitats de corporalitat que sorgeixen en relació amb el fenomen de la datificació, explorant la interacció entre les dades i el cos des d’un enfoc d’agencialitat i cognició distribuïdes. Actualment treballa com a coordinadora de la Unitat de Doctorat a BAU, Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona, i com a professora d’Estètica i Teoria de les Arts als graus de Disseny i Belles Arts de la mateixa universitat. Ha treballat com a recercaire postdoctoral a la unitat de Tecnopolítica del grup CNSC (Communication Networks and Social Change) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i com a co-coordinadora del Vector de Conceptualització Sociotècnica. A banda de la seva tasca acadèmica, ha traduït obres d’autors com Franco “Bifo” Berardi i Katherine Hayles, i ha publicat nombrosos articles i assajos a diverses revistes i mitjans especialitzats.